JOSEP MARIA GALÍ

La fi de l'estalvi

Consum familiar / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

El primer trimestre d'aquest any ha passat una cosa preocupant: les llars del país han gastat més del que han ingressat. No és que hagin decidit que la crisi econòmica s'ha acabat i hagin obert l'aixeta del consum. Simplement els ha continuat baixant la renda disponible i encara no han abordat la inevitable segona fase de reestructuració de la despesa. Classes mitjanes i mitjanes-altes, gent que havia anat trampejant fins ara, s'han quedat sense reserves o amb poques reserves. La seva renda disponible es redueix per la baixada dels salaris i l'augment de la pressió fiscal. No tenen cap mena de confiança en el futur i cada vegada menys marge de maniobra.

Fins quan?

Les reduccions de consum de les llars no són lineals. El que passa és que les llars s'acostumen a un cert nivell de consum d'acord amb la seva renda i amb la seva percepció de risc de no estalvi .

Recordo un amic del meu pare que als anys 70 guanyava un munt de diners i vivia i feia viure la seva família en una austeritat quasi monacal. L'única cosa en què gastava era en el seu automòbil, recordo que tenia un Ford Granada blau, tot un luxe a l'època... Va morir ric i els seus fills es van repartir l'herència... i encara gasten. Hi ha moltes llars que no estalvien, en part perquè són en el cicle de màxima despesa -nens a casa- i els volen donar una bona vida i en part perquè no en tenen l'hàbit: carpe diem !

Com ajustar-se

La despesa s'ajusta per trams i de cop. Arriba un moment en què la llar veu que no arriba a final de mes i redueix les famoses quotes prescindibles : gimnasos, subscripcions, etc. Després ve l'atac a les factures dels consums necessaris (aigua, llum, calefacció...) i el plantejament d'utilitzar serveis públics de franc en lloc dels privats (salut, escoles, transport). Fins aquí seguim vivint com abans, però d'una manera probablement més intel·ligent, amb una mica menys de comoditats i fent-nos propòsit d'estalvi. El que passarà el 2012 és que molts haurem de baixar un altre esglaó. A l'esglaó de les comoditats s'hi sumarà el de les renúncies.