JORDI ALBERICH

Consells dels Savis europeus

Fa pocs dies, els dos primers responsables de l'economia europea, el comissari Olli Rehn i el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ens tornaven a oferir els seus ja coneguts, i avorrits, consells: el que li cal ara a Espanya és treballar més, i noves reformes. Al llarg de les seves declaracions, que vaig tenir la paciència de llegir-me, no aclarien a quines reformes es referien, i tampoc vaig poder esbrinar d'on treuen que som poc treballadors.

Davant d'aquestes consideracions, entenc que el més previsible seria una certa reacció, dient-los que treballem més hores que als seus països; que malgrat que patim una crisi que faria estralls en qualsevol societat, anem convivint amb força dignitat; o que el gran salt endavant del nostre teixit productiu en les darreres dècades no és fruit de l'atzar. Per no parlar de fins a quin punt, no menyspreable, la imprudència dels seus sistemes financers té a veure amb els mals del sud, tot i que res d'això esborra la nostra pròpia responsabilitat en el desastre. No obstant això, gran part de les nostres elits acostumen a callar perquè, senzillament, comparteixen el diagnòstic.

De manera molt recurrent se sent, entre nosaltres, que avui el problema rau en la manca d'una cultura de l'esforç o, dit d'altra manera, que el ciutadans treballem poc i amb desgana. I això ho diuen, majoritàriament, els que fins fa no gaire parlaven de la bondat de l'apalancament i de les virtuts d'una economia fonamentada en el talent i la creació de valor. Així, per exemple, una persona amb talent era aquella que no tenia recances a endeutar-se de manera escandalosa per adquirir una companyia i vendre-la, al cap de poc, obtenint una gran plusvàlua. Ara que comencem a discutir el nou model de creixement, hauríem d'allunyar-nos de tòpics com talent, creació de valor o cultura de l'esforç, ja que sovint legitimen maneres de fer que no tenen res a veure amb el bon capitalisme que necessitem. Però em temo que el que estem fent és substituir uns tòpics per uns altres. Això sí, amb la benedicció dels savis europeus.