REFLEXIÓ
MARCEL CODERCH

Compte amb Els fulls d'Excel

Compte amb  Els fulls d'Excel / JOHN MACDOUGALL / AFP Zoom

En el seu llibre Aquesta vegada és diferent: 800 segles de bestieses financeres , els economistes Carmen Reinhart i Ken Rogoff defensen que vuit segles d'història financera ens ensenyen que una relació entre deute públic i PIB superior al 90% té un efecte molt negatiu sobre el creixement econòmic. Aquesta xifra ha quedat consagrada com un fet indiscutible en la majoria de debats sobre els orígens i les solucions a la crisi actual, i per això s'ha utilitzat per justificar les polítiques d'austeritat com a condició prèvia a la reactivació econòmica.

N'hi ha que han discutit aquesta conclusió argumentant que en realitat la causalitat va en sentit contrari. És a dir, que un deteriorament del creixement econòmic és el que fa que la ràtio entre deute públic i PIB empitjori. No qüestionen les dades aportades per aquests autors, només la interpretació que en fan. Avui, però, la prescripció de Reinhart i Rogoff es discuteix d'una manera més fonamental: posant en dubte que les dades històriques realment indiquin el que aquests autors conclouen.

Des que es va publicar l'estudi, són molts els que s'han dirigit als autors per demanar-los el detall de les dades utilitzades. Thomas Herdon i els seus col·laboradors de la Universitat de Massachusetts van intentar replicar els resultats, sense èxit, però van aconseguir que Reinhart i Rogoff compartissin el full d'Excel del seu estudi i van veure com s'havien construït els resultats. Van trobar almenys tres circumstàncies que invalidarien les conclusions: primer, l'exclusió de països i períodes amb deute i creixement elevats; segon, la ponderació arbitrària de països i períodes en calcular la mitjana, i, per acabar, errors en les fórmules d'Excel. Tot plegat fa que, en lloc de calcular un -0,1% de creixement en països amb deute superior al 90% del PIB, resulti un positiu 2,2%.

Per tant, al contrari de tot el que s'està dient i aplicant, no sembla que la història ens indiqui que deute públic i creixement són realitats incompatibles, com predica la UE. Una raó més per reivindicar un canvi de política monetària europea.

Enginyer