Comptabilitat i resistència

Fa uns anys que aprenc un munt de coses inútils. Sí, des que vaig decidir fer-me emprenedora he passat de ser una gran ignorant sobre algunes coses trivials de la vida a ser-ne tota una entesa. De fet, si al Trivial Pursuit (o al més moderniqui Triviados) fessin preguntes del tipus "A quin impost equival el model 300 d'Hisenda?" no se me n'escaparia ni una.

Sé, per exemple, que hi ha un límit de 18.000 euros per poder ajornar l'IVA; que existeix un paper del banc que es diu Certificat de titularitat del compte corrent , i que a les Canàries no tenen IVA, sinó un impost que es diu IGIC ( impuesto general indirecto canario ) i que tributa al 7%.

El meu coneixement de coses així d'importants abasta temes tan amplis com la programació web i el posicionament a Google, el registre de marques i les condicions generals de les entitats financeres per a microempreses. Són coses que em serveixen en la meva vida diària com a emprenedora, fonamentalment en la meva interlocució amb els diferents proveïdors, per saber de què parlen. Tot ho he anat aprenent amb certa resistència... No sabeu com són d'avorrides aquestes coses!

Ara bé, hi ha un tema en què practico una resistència, no agressiva però ferma, i no hi ha qui em mogui. No vull entendre la comptabilitat, em nego a saber què és el llibre major i ni m'interessa, ni vull saber, com s'amortitza un ordinador o un moble d'oficina comprat a Ikea. Per això paguem a una gestoria. No sóc Madoff, ni Enron, ni tresorera del PP, així que no cal que la noia que ens porta els números i fa els balanços sigui cap geni.

Un cop a l'any m'entrega dues coses: el balanç i el compte de resultats, i jo ho ensenyo com a cortesia als accionistes quan fem la junta. Un d'ells en sap molt de comptabilitat i fa moltes preguntes i deduccions, a les quals sempre responc el mateix: "Sí, crec que sí".