Compreu per internet i rebeu-ho a casa el mateix dia

A LES DUES del migdia arriba el menú del restaurant a l’oficina i a dos quarts de vuit, després de tot el dia a la feina, la compra ja és a casa. Aquest escenari és completament real avui dia a Barcelona. Per un cost extra de menys de deu euros, el ciutadà pot tenir el menjar que vol sense trepitjar cap botiga o restaurant. Fins i tot, si entremig cal fer arribar un ram de flors per l’aniversari d’algun amic o familiar a casa seva, també és possible fer-ho a través del mòbil i per uns cinc euros més del preu que té el ram. Que l’e-commerce, o comerç electrònic, està en auge és un fet constatat des que va néixer eBay l’any 1995. Però, mentre que comprar-se la roba, el rellotge, els mobles o la bicicleta per internet ja és més que habitual per a molts consumidors, el sector de l’alimentació no havia aconseguit explotar aquesta via de distribució, principalment per una qüestió logística: els enviaments són llargs i costosos i el menjar fresc es fa malbé fàcilment.

Per a les grans cadenes de supermercats la implantació d’un sistema de distribució a domicili ràpid i eficient suposa una forta inversió en logística i magatzems que encara no compensa el 0,6% de vendes que el sector fa a través d’internet, segons dades de la consultora Nielsen. Però el model de plataformes tecnològiques impulsat per l’economia col·laborativa ha obert una escletxa per al comerç local de ciutats com Barcelona. Durant els últims anys, i amb especial intensitat al llarg d’aquest 2015, han aparegut moltes plataformes que impulsen la distribució a domicili en el sector de l’alimentació i a un temps rècord, un servei molt més ràpid, eficient i barat que el que ja ofereixen algunes cadenes com ara Caprabo o Carrefour, que el van començar a posar en marxa el 2001. Només a Barcelona, han nascut i crescut moltes empreses de base tecnològica que es dediquen a aquest nínxol.

HI HA DIFERENTS TIPUS de serveis associats al que, dins del comerç online, els anglosaxons anomenen same-day-delivery, o repartiment el mateix dia. D’una banda, hi ha el model més convencional, que ja és un èxit, el que es fa anomenar l’antisúper: Ulabox. Aquesta companyia va néixer l’any 2009, dirigida i cofundada per Jaume Gomà i pionera a l’Estat en el negoci de supermercats en línia. Ulabox va començar portant a casa els paquets més grans de la compra, però l’any passat ja van facturar quatre milions d’euros i ja es pot fer tota la compra del supermercat perquè t’arribi a casa en un període d’entre 7 i 24 hores. En el sector del menjar a domicili també són conegudes i d’èxit iniciatives com Just-Eat, que ja cotitza a la borsa de Londres, o La Nevera Roja.

Però, “més enllà d’aquestes, han anat naixent petites plataformes que aprofiten l’escletxa oberta per la nord-americana UberEats i que aconsegueixen fer front al problema de la logística”, explica Tània Caballé, professora de la UOC i consultora de comunicació. UberEats és el negoci de repartiment de plats i menús de restaurant, que Uber va llançar a Barcelona després que el seu polèmic servei de taxistes amateurs fos prohibit a tot Espanya.

El que fa Uber és que els seus conductors no professionals utilitzin els seus cotxes per repartir menjar de determinats restaurants. L’oferta és molt limitada, de pocs plats, i varia cada dia. “Aquest sistema és una oportunitat per a les empreses més petites i el comerç local, que no poden pagar una empresa de logística per fer distribucions però sí acordar comandes amb plataformes que assumeixen el cost de la distribució a canvi d’una comissió”, explica Caballé.

AQUEST ÉS EL mètode que utilitzen tres de les diverses 'start-ups' catalanes nascudes aquest any per fer aquesta mena d’enviaments. D’una banda hi ha el model de Glovo, una plataforma impulsada des de Barcelona per l’enginyer aeronàutic Oscar Pierre Miquel, que està a punt de tancar la seva segona ronda de finançament per uns 300.000 euros i que aquest mes ha començat a operar a Madrid. Els glovers són repartidors autònoms amb llicència de transportista que van en moto i compren i porten en menys de trenta minuts qualsevol encàrrec, des d’un menú del McDonald’s fins a un rams de flors o altres paquets, a partir de la geolocalització del mòbil.

D’altra banda, hi ha Unplis, una altra plataforma que fa poc mes d’un mes que opera a Barcelona, impulsada per dos enginyers catalans, Josep Casas i Esteve Humet, i que ofereix un servei de compra i repartiment a domicili de diversos productes en menys de mitja hora. També inclou menús de restaurant, com fa Uber Eats. Distribueixen productes d’establiments com McDonald’s, Viena, Starbucks o Nespresso, però també dels Forns Turris, el restaurant Tento o farmàcies 24 hores.

La tercera d’aquestes noves plataformes que ha nascut aquest any és Deliberry. L’han creada exfundadors de Let’s Bonus vinculats al fons d’inversió dels fundadors de Wallapop, Antai. En aquest cas, també són autònoms els que distribueixen productes d’establiments com Casa Ametller, Veritas, Caprabo o la carnisseria Escofet Oliver. A més, Deliberry té un acord amb Càritas a través del qual un conjunt de dones de més de 45 anys en situació de risc d’exclusió social (les mama shoppers) fan la compra als clients de la companyia i l’entreguen en un màxim d’una hora.

TOT PLEGAT SUPOSA una revolució en la manera de consumir mediterrània, però que té molt arrelament als Estats Units o Anglaterra. El seu èxit també va lligat a un augment de la confiança dels consumidors a l’hora de fer pagaments electrònics. De fet, aquest any la revista Forbes donava el títol de companyia més prometedora a Instacart, que ja està valorada en uns 2.000 milions de dòlars, i que és la principal inspiració per a aquestes start-ups catalanes, que pugen al carro del same-day-delivery, on ja fa dos anys que hi ha les americanes PostMates o Deliv. Però aquest 2015 el cistell de la compra s’està omplint arreu amb empreses d’aquest tipus. A Itàlia ha nascut Supermercato24, a Anglaterra We Deliver Local, a l’Índia PepperTap, als Estats Units InstaBuggy i PopCart i al Sud-est Asiàtic InstaFresh.

El 'boom' d’aquest nínxol concret de comerç electrònic vinculat a l’alimentació es demostra també amb les previsions de creixement. Segons les estimacions de la publicació Business Insider, aquest segment creixerà un 250% fins al 2018 als Estats Units. I, encara que en diferit, a Espanya també creixerà a uns percentatges similars. Segons un últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el comerç online va créixer un 25% el 2014 a l’Estat, un ritme que se sosté des que es van començar a registrar dades el 2009. El sector va moure prop de 16.000 milions d’euros, però l’alimentació (amb quasi un 6% del total de la facturació) queda lluny del podi de les activitats amb més volum de negoci, que són els viatges, el turisme i la roba.

Tot i això, un estudi de la consultora Nielsen a Espanya revela que l’e-commerce de l’alimentació es veurà impulsat un cop hi hagi una aposta clara pel sector. “Els consumidors espanyols estan llestos per al canvi, només falta que la distribució aposti fort pel comerç en la seva estratègia, com ja ha fet el tèxtil”, diu Francisco Bernabé, director de serveis analítics de Nielsen Iberia.

També als Estats Units, els gegants tecnològics ja fa temps que aposten per aquest sistema de distribució en menys de 24 hores. Amazon opera amb el servei AmazonPrime, Google amb Google Shop, Uber amb Uber Rush i eBay amb eBay Now. “La diferència és que tots aquests compten amb grans centres de distribució a prop de ciutats que són immenses”, explica Tània Caballé. A les ciutats europees, que són més petites, no es disposa d’aquestes instal·lacions i encara té molta importància el petit comerç de proximitat. Per això s’explica la proliferació i l’èxit d’aquestes plataformes, que finalment acaben distribuint productes d’aquestes grans cadenes i tancant-hi acords.

La clau és, doncs, la logística, que obre les portes també a una nova necessitat de mercat. A part de fer la compra, hi ha diverses opcions per oferir serveis especialitzats en distribució ràpida que poden convertir l’acte d’empènyer el carro o omplir la cistella en una activitat professional.