14/04/2013

Complir el dèficit no vol dir acceptar-lo

2 min

Ja gairebé hem consumit un terç del 2013 sense saber quin és el pressupost de Catalunya per a aquest mateix any. El Govern està esperant a saber quin és el dèficit que estableix Mariano Rajoy, cosa que en principi no se sabrà fins al mes vinent.

La setmana passada ja vaig argumentar que la Generalitat no es pot plantejar en cap moment incomplir el dèficit que imposi el govern espanyol, independentment de si el considera més o menys just. Si la Generalitat se salta el dèficit, creixerà el nombre d'escoles i hospitals concertats que no rebran els diners acordats, per exemple. Un drama. Catalunya, per tant, està obligada a acceptar l'objectiu de dèficit establert. Però al que no està obligada és a validar-lo. M'explico. Si la Generalitat considera que l'objectiu és injust i perillós perquè posa en perill l'estat del benestar (així ho ha dit el president Mas), no hauria d'aprovar uns pressupostos que recullin aquest objectiu.

Des de començament d'any la Generalitat ha funcionat amb uns pressupostos prorrogats que, si no es modifiquen, estan dissenyats per complir l'objectiu de dèficit imposat per a aquest 2013 (un increïble 0,7%). Si Brussel·les autoritza Espanya a tenir un dèficit del 6%, el més just seria que les autonomies tinguessin un objectiu del 2%, ja que són responsables d'una tercera part del total de la despesa pública. Però si l'Estat només autoritzés Catalunya a tenir un dèficit de l'1,5% i el Govern aprovés un pressupost que recollís aquesta xifra, l'estaria donant per bona. És a dir, d'una banda, es queixaria perquè el dèficit és injust però, de facto , l'estaria donant per bo.

Solució? Si la Generalitat troba que el dèficit és injust, s'hauria de limitar a seguir funcionant amb pressupostos prorrogats. Només caldria modificar el decret de pròrroga per recollir el nou objectiu de dèficit que hagi marcat l'Estat. I així mai es podrà acusar la Generalitat d'haver liquidat l'estat del benestar.

stats