SUPERVISORS
-XAVIER GRAU

Competència sembra el pànic... fent la seva feina

La CNMC, molt qüestionada quan es va crear, ha sorprès pels durs enfrontaments del seu president amb el govern i amb grans corporacions

Competència sembra el pànic... fent la seva feina Zoom

“SUGGEREIXO QUE MANTINGUEM el preu al febrer i l’abaixem al març i a l’abril, amb la contundència que sigui necessària”. Aquest és un dels correus electrònics que formen part de l’expedient de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que ha acabat amb multes milionàries a les empreses làcties. Els mails també tenen un paper destacat en l’expedient que ha acabat en una multa a les grans petrolieres. A la CNMC ja no li tremola la mà a l’hora de dictar sancions, tot i que la mateixa existència de l’organisme ha sigut qüestionada molts cops -fins i tot des de dins.

La CNMC va néixer el 2013 com a organisme regulador i supervisor únic dels mercats. Un sistema pràcticament inèdit a Europa -només existeix a Holanda- i que aglutina el control de la competència als mercats, a més d’aspectes de supervisió en telecomunicacions, audiovisual, energia, transports i servei postal. Però fins i tot les autoritats europees van posar en dubte que fos escaient ajuntar en un sol organisme totes aquestes funcions. Altres dubtes provenien dels especialistes en matèria de competència: l’elecció política d’una part dels membres creava una ombra de dubte en un organisme que, per definició, ha de quedar fora del control dels polítics i dels poders fàctics.

Quan es va crear la CNMC, els professors universitaris Antonio Cabrales, Gerard Llobet i Juan José Ganuza expressaven els seus dubtes sobre la seva independència perquè incorporava membres que havien estat en consells d’administració d’empreses regulades, a més d’un excessiu pes de l’orientació política en l’elecció.

UNS DUBTES RAONABLES QUE des de dins de la mateixa CNMC han augmentat amb l’aparició de vots particulars de consellers que expressen discrepàncies en resolucions concretes. Però fins i tot des d’estaments polítics sorgeixen dubtes. Amb la multa a les empreses làcties la ministra del ram, Isabel García Tejerina, va expressar la seva preocupació i va dir que espera que no afecti el sector. No és estrany que l’endemà el ministre d’Economia, Luis de Guindos, sortís en defensa de la CNMC dient que el seu mandat és defensar el consumidor i que el govern de l’Estat no interfereix en les seves actuacions.

De Guindos és el valedor de l’actual president de la CNMC, José María Marín Quemada. El va proposar per a la presidència de l’organisme el 2013. A Marín Quemada no li ha tremolat mai la mà. Va treballar a l’empresa privada però és catedràtic d’economia aplicada. Una persona de Madrid que el coneix bé explica per què no ha dubtat a sancionar les grans empreses: “S’ho ha cregut. Li han dit que ha de ser independent i ho fa, i a més sap que quan acabi el seu mandat ja no podrà tornar a la universitat, se n’anirà a casa”.

Potser per això la CNMC s’ha atrevit també amb el govern de l’Estat, criticant la reforma del Codi Mercantil, la sortida a borsa d’Aena o la liberalització de la línia de tren de gran velocitat entre Madrid i la zona del País Valencià i Múrcia. Tot i que també ha fet algun favor a l’executiu, com quan va suspendre l’última subhasta elèctrica.

I tampoc no li ha tremolat la mà sancionant amb 88 milions les principals empreses làcties, com Danone, Nestlé, Lactalis, Peñasanta, Puleva i Pascual; amb 98 milions 39 empreses del sector de recollida de residus urbans, entre les quals FCC, Cespa, Ferrovial, Urbaser, ACS, Valoriza i Saica, i amb gairebé 26 milions Movistar, a més d’imposar multes inferiors a altres operadores. Però la seva batussa més sonada és la que ha mantingut fa poc amb Repsol i Cepsa, a qui ha sancionat amb 30 milions d’euros pocs dies després que les dues petrolieres el recusessin qüestionant la seva parcialitat.

Algunes sancions s’han posat en dubte. L’Audiència Nacional ja havia rebaixat multes. Però tres sentències recents del Tribunal Suprem han creat jurisprudència de com hauran de ser. Un ventall de sancions que arriben fins al 10% de la facturació de l’empresa l’any anterior, que han de tenir en compte el temps en el qual s’ha incorregut en el comportament il·lícit i que han de ser proporcionals i dissuasòries. D’això últim no hi ha dubte mentre Marín Quemada presideixi l’organisme.