Ciutats intel·ligents i rendibles

Les meves conclusions de les dues grans trobades sobre Internet de les coses i ciutats intel·ligents que hi va haver el mes passat a Barcelona. Primera: el negoci potencial és descomunal, amb molts zeros al darrere. Segona: les inversions en aquesta tecnologia s'han d'amortitzar amb l'estalvi aconseguit. Tercera: els implicats estan amoïnats per la seguretat de les dades. Quarta: manquen estàndards tecnològics. Cinquena: els desplegaments en serveis i espais públics han de ser rendibles electoralment.

Les dues últimes estan molt relacionades. Els responsables de diverses empreses proveïdores de sistemes d'objectes connectats em diuen que en qualsevol projecte d'aquest tipus en què intervingui l'administració pública és imprescindible que entre la comanda i l'obtenció de resultats visibles passin menys de dos anys. Són els que li queden a qualsevol polític electe després de descomptar el primer i l'últim any dels quatre que dura el seu mandat, dedicats respectivament a situar-se en el càrrec i a vendre la feina feta de cara a les eleccions següents.

En canvi, molts d'aquests càrrecs públics asseguren que el principal fre per a la rapidesa i l'economia dels desplegaments és la incompatibilitat entre els sistemes dels diferents proveïdors. Poques institucions s'arrisquen a invertir si això implica casar-se amb una empresa per tota la vida. Per això resulten especialment esperançadores dues plataformes obertes que s'han gestat parcialment a Barcelona: per la captació de dades, Sentilo, un estàndard que normalitza la interacció amb els sensors i actuadors instal·lats en els espais públics. I per la difusió de les dades recollides, iCity, que facilita el seu tractament per part dels creadors d'aplicacions i dels mateixos ciutadans. Amb la capital catalana ja hi participen Londres, Gènova i Bolonya. Ben aviat, el sistema operatiu de les smart cities del futur?