BIOTECNOLOGIA
JÚLIA MANRESA

Ciència de Cornellà que sedueix inversors de Boston

Oryzon Genomics va començar com un projecte de dos emprenedors, araésla primera ‘biotech’ del mercat continu i ja mira cap al Nasdaq

Carlos Buesa / IL·LUSTRACIÓ: MARI FOUZ Zoom

“Encara tenim cor de científics, però entenem que això és un negoci i que primer de tot responem als interessos dels inversors”, reconeix Tamara Maes, la directora científica d’Oryzon Genomics, l’empresa que ha tret la biotecnologia dels petits laboratoris de les universitats espanyoles per portar-la directament al mercat continu. De fet el mercat continu va haver d’afegir “biotecnològiques” a l’epígraf de les empreses farmacèutiques quan Oryzon, amb seu a Cornellà de Llobregat, va començar-hi a cotitzar el desembre del 2015.

Després de vuit anys de trajectòria, Oryzon comença ara a recollir els fruits, però encara té feina per fer entendre quin és el seu model de negoci a Espanya. A la primera planta de la seu que tenen a l’única ciutat que fa frontera amb l’Hospitalet i el Prat, comença un llarg procés de recerca dins de laboratoris i sales blanques amb prop de trenta investigadors. Ells analitzen “trossets d’ADN de pacients malalts en càpsules”, simplifica Maes, i busquen els anomenats “biomarcadors genètics”, aquelles expressions genètiques que es manifesten de manera diferent en malalts, per exemple, de leucèmia o Alzheimer, que és el que investiga Oryzon. Un cop localitzats els biomarcadors, cal trobar les proteïnes involucrades en aquest canvi en l’expressió genètica, per després poder identificar les dianes que permetran desenvolupar fàrmacs que alterin directament aquest procés. Tot això es desenvolupa en el camp de l’epigenètica.

Per arribar fins aquí calen molts anys i uns quants milions d’euros. Vuit anys després d’haver identificat els primers biomarcadors, Oryzon té una molècula, ORY 2001, a la primera part de la fase clínica, la que testa el fàrmac en pacients sans. Tot aquest procés només inclou despeses: el sou dels científics, els materials, les instal·lacions... Com s’ho ha fet Oryzon per arribar fins aquí? Com diu Carlos Buesa, el conseller delegat i cofundador de la companyia, “o ets molt ric o has d’anar demanant diners a tothom que puguis”.

Oryzon no ven res i, per tant, no pot créixer en facturació. “Cada una d’aquestes fases incrementa la despesa, però a mesura que t’acostes al possible èxit la valoració de l’empresa es dispara”, explica Enric Rello, director financer de la companyia. Per això, el que fa Oryzon és llicenciar patents dels fàrmacs que s’han de continuar investigant a grans multinacionals farmacèutiques, amb el risc que això comporta. “En aquest punt has d’assumir un risc, llicenciar o esperar-te a avançar més en la investigació per llicenciar una molècula més tard i tancar un millor tracte econòmic”, explica Maes.

Un dels grans èxits d’Oryzon i que els ha situat al mapa internacional de l’epigenètica va ser l’acord de llicència de la molècula ORY 1001 a la farmacèutica Roche per 16 milions d’euros. Són operacions com aquestes les que multipliquen la valoració de les accions de la companyia, que ha d’anar tancant successives tandes d’inversió, ara també a través del mercat continu, que han de secundar socis que creguin en la qualitat de la ciència d’aquesta jove empresa catalana, i vulguin assumir els riscos amb l’expectativa de multiplicar a llarg termini el capital injectat.

Les ‘biotec’ catalanes surten del laboratori

El capital espanyol està poc acostumat a assumir aquesta mena de risc i, per això, aquesta biotecnològica, que ara té uns 40 treballadors, busca activament als Estats Units, on hi ha fons especialitzats. “A Boston i Nova York hi ha molt interès i Oryzon és al mapa per la seva focalització en l’epigenètica”, diu Anna Baran, directora de relacions amb inversors.