Christian Picard, Etienne Darbousset:“En lloc de llogar una habitació buida a algú, per què no l’omplim de capses?”

Fundadors de Let Me Space, una plataforma ‘online’ col·laborativa de lloguer d’espais d’emmagatzematge

Dos emprenedors francesos a Barcelona. [C.P.]: Ens vam conèixer fa deu anys a la universitat, a Montpeller, i ja teníem la idea de muntar una start-up. Jo em vaig especialitzar en consultoria estratègica, vaig treballar a Veneçuela i el Vietnam, i l’Etienne més en temes de màrqueting digital, i treballava a Orange, a Madagascar. Cap dels dos es veia en una posició de gran responsabilitat en una gran empresa; ens ho preníem com un aprenentatge. Al final, per motius personals vaig arribar a Barcelona i vaig acabar de director adjunt a Akamon, productora de videojocs. Tots dos hem viscut en grans ciutats i sabem que és difícil trobar un lloc per emmagatzemar les coses. Acabes amb la roba a casa dels pares, la bici a casa de la parella...

El model Airbnb prolifera. [E.D.]: Som usuaris freqüents d’Airbnb i de Blablacar... Vam veure que hi havia una oportunitat i Barcelona ens va semblar un bon lloc per fer-hi la prova pilot abans d’expandir-nos a nivell internacional. A Barcelona la densitat de població és elevada i hi viu gent de tot el món: la mobilitat i la necessitat de trobar un espai per a les teves coses existeix.

Teniu competència? [E.D.]: A nivell local, no. A França hi ha plataformes similars, però ens volem diferenciar pel nostre sistema de geolocalització que et diu els espais més pròxims a tu. No competim amb els magatzems tradicionals; el que oferim és proximitat. Ens interessen els espais no utilitzats!

Tants trasters hi ha a Barcelona? [C.P.]: Fa només dos mesos que la web està operativa i no t’ho creuries: locals comercials buits, trasters, habitacions sobrants en un pis... En lloc de llogar-la a algú, perquè no l’omplim de capses de cartró? El mercat de l’emmagatzematge va moure prop de 75 milions d’euros a Espanya el 2013 i ha crescut prop del 300% en els últims cinc anys, segons l’associació espanyola del sector (AESS). En situació de crisi, la gent tendeix a reduir el seu espai d’habitatge i, per tant, a necessitar més espai d’emmagatzematge. També hi ha moltes empreses que s’han reestructurat i necessiten més espai per guardar arxius, o famílies que no volen llençar les coses de nadó per si tenen un altre fill... Aquest tipus de negoci ja existia, però es tractava d’economia submergida.

Acabeu de tancar una ronda d’inversió de 100.000 euros. Com vau convèncer els inversors? [C.P.]: Vam posar 10.000 euros cada un per arrencar la plataforma i després vam comptar amb col·laboracions estratègiques dels inversors Carlos Blanco, a qui coneixia personalment d’Akamon, i Álvaro Juncadella, que han posat al voltant del 30% de la inversió. La resta està repartit entre familiars i amics, i inversors estrangers. Convèncer els primers va ser clau per atreure la resta. Van apostar principalment per nosaltres, l’equip, i perquè es tractava d’un negoci de consum col·laboratiu amb poca competència que havíem provat que funcionava.

¿A França no hauria sigut més fàcil començar? Potser sí, però en general emprendre és un món de contactes. I tots dos teníem molts contactes aquí. París serà probablement el següent pas. De totes maneres, Barcelona té una xarxa d’emprenedors forta i és molt a prop de Montpeller o de Marsella, on també hi ha moviment de start-ups. La regió mediterrània hauria d’estar més integrada!