L'ENTREVISTA
ANDREA RODÉS

Christian Felber: "L'objectiu d'una empresa no han de ser els beneficis, sinó el bé comú"

Christian Felber: L'objectiu  d'una empresa no han de ser els beneficis, sinó el bé comú" Perfil / PERE TORDERA Zoom

Christian Felber acaba d'arribar a Barcelona amb un refredat important i gairebé sense veu, però això no li suposa cap problema per fer-se entendre. Professor de la Facultat d'Economia de la Universitat de Viena, Felber té les idees clares i domina l'art de comunicar. Poc després de llicenciar-se en filologia hispànica, aquest austríac de 40 anys va començar a interessar-se per les desigualtats que genera el model econòmic actual i va crear l'economia del bé comú , un moviment que agrupa companyies, associacions i persones que creuen que les empreses tenen l'obligació de complir alguna utilitat social i ser respectuoses amb els drets humans i el medi ambient.

¿Vostè va estudiar filologia i ara és professor d'economia?

Jo volia estudiar universologia, crec que l'Univers és un tot coherent, des de la filosofia fins a les ciències naturals, però aquesta carrera no existeix. L'economia que s'ensenya a les universitats es basa en un concepte molt estret, desconnectat de l'ètica i del context social i ecològic. Vaig començar a escriure sobre economia i a poc a poc em vaig convertir en activista. Fa 300 anys no existia l'economia, era una disciplina unida a la filosofia moral. Aquesta desconnexió ha estat un error. L'economia està massa matematitzada i la conseqüència de tot això és l'actual domini de les finances. Hauria de ser al revés. L'economia de mercat ha d'estar sotmesa al context social i ecològic, per si sola no crea res. Això és el que ensenyo a la Universitat de Viena, mentre que a la majoria d'escoles de negocis ensenyen que en una empresa cal prioritzar l'èxit financer al benefici social.

Però sense èxit financer, una empresa tancarà i es destruiran llocs de treball.

La solvència d'una empresa és una condició essencial, un mitjà, però no pot ser l'objectiu d'una empresa. La fi d'una activitat empresarial ha de ser el bé comú.

Què recomanaria a un emprenedor que volgués muntar avui una empresa?

S'ha de plantejar si la seva idea de negoci genera algun tipus de benestar social. Però abans cal millorar el context econòmic. Si un país està en recessió és difícil aconseguir un crèdit o generar demanda. Els polítics tenen la responsabilitat de la sortida de la crisi, i no els ciutadans o els empresaris. Cal reclamar polítiques d'inversió pública per generar demanda a les empreses privades i que aquestes tinguin una vida llarga. Mentre continuïn les mesures d'austeritat, si no hi ha demanda, no té sentit emprendre. És d'una lògica brutal.

I com motivem les empreses a reorientar-se cap al bé comú?

Intrínsecament i extrínsecament. Intrínsecament: si les relacions humanes i amb l'ecologia funcionen, està científicament provat que ens sentim millor, que estem més motivats. Extrínsecament significa obtenir resultats legals palpables: que les empreses del bé comú es beneficiïn de menys impostos i aranzels i de més facilitats per accedir al crèdit. Així podran oferir preus més competitius.

¿No és una mena de proteccionisme?

El lliure comerç i de capitals sense condicions no és bo. Fa molt de temps que reivindiquem que es posin limitacions, com a mínim entre els estats que compleixin els requisits ètics i ecològics del bé comú. Pots regular els productes que entren a la UE en funció de la seva forma de producció i el respecte als valors humans, i no segons el seu origen. S'ha de tractar igual els iguals, i desigual els desiguals. El que no pot ser és el règim actual, en què empreses molt diferents competeixen en el mateix mercat. Cal protegir les empreses que no externalitzen els costos mediambientals i socials a la societat.

En el seu model, el PIB o un compte de resultats ja no tenen sentit...

Són indicadors que només mesuren l'acumulació del mitjà: els diners. I donen un error metodològic, ja que una empresa pot tenir beneficis fent-ho tot bé, però també fent-ho tot malament. Cal reformular els indicadors segons els objectius, que mesurin la maximització del bé comú i el benestar social generat.

Christian Felber és professor d'economia a la Universitat de Viena i un conegut activista social. És soci fundador d'Attac i creador de l'economia del bé comú , un moviment que compta amb el suport de més de 1.400 empreses europees. En el seu últim llibre, Salvem l'euro (Anaya, 2013), Felber defensa que la sortida de la crisi serà possible si es duen a terme tres canvis profunds. Primer, cooperació -i no competència- fiscal i comercial dintre la UE. Segon, imposar rescats alternatius, com gravar la riquesa privada en un 1%. A Espanya, el 10% de la població té les dues terceres parts de la propietat privada, "de manera que el 90% de la població no se'n veuria afectada", assegura. El tercer canvi és la democratització dels estats, "que avui estan al servei de les elits". "Suïssa i Islàndia són casos esperançadors", diu.