Ser la filla gran i tenir molta empenta han sigut dos condicionants decisius perquè Chelo Tonijuan s'hagi convertit en una empresària destacada del nostre país. Mare de tres fills, Tonijuan va començar a treballar al sector carni fa 30 anys i avui és la consellera delegada de Companyia General Càrnia, empresa que va resultar de la fusió de dues empreses familiars, una operació que ella mateixa va liderar fa dotze anys. Amb un model de negoci que integra tota la cadena de valor, des de la sortida de la carn fresca de l'escorxador fins a la preparació de producte envasat per a supermercats i restaurants, General Càrnia factura prop de 90 milions d'euros i dóna feina a 300 persones. Tonijuan és, a més, la fundadora de Frescabarna, una web que comercialitza tot tipus de productes frescos directament des de Mercabarna al consumidor final, i l'any passat va ser guardonada amb el premi IWEC (International Women Entrepreneurial Challenge), que atorguen conjuntament les cambres de comerç de Barcelona, Manhattan, Delhi i Ciutat del Cap, en reconeixement a la seva trajectòria com a empresària.
Fa 30 anys que treballa al sector carni. Com ha canviat?
Hem afrontat reptes contínuament. Als 90, per exemple, van aparèixer normatives de sanitat cada cop més exigents, i la gran distribució va començar a guanyar poder, així que vam considerar la possibilitat de treballar per a ella. Vam decidir crear una empresa nova, fusió de dues de més petites, i apostar per un model d'integració vertical, controlant tot el procés de producció, des de la compra de carn a l'engròs i la seva preparació a les nostres sales frigorífiques de Mercabarna a l'elaboració de safates i producte envasat per a marques de distribució i el canal de la restauració. Ens dediquem sobretot a la vedella i el xai, i ara també a la vedella ecològica.
¿La integració vertical és el vostre avantatge competitiu?
La fusió va ser entre empreses molt complementàries: una era majorista, l'altra es dedicava a la comercialització en supermercats, i més tard vam comprar Puigbó, que servia al canal de la restauració. Això ens ha permès oferir un servei més complet, tenim el control de tota la cadena i podem treure més profit de tot el producte. Per exemple, la pell i el cor són subproductes que tenen sortida a mercats emergents com la Xina i les Filipines.
¿L'exportació és una prioritat?
Un 35% de la nostra facturació correspon a venda de carn a l'engròs, i això inclou les vendes a carnisseries i a mercats estrangers. A aquests últims hi venem principalment peces grans de qualitat més baixa, sobretot xai, i són països com Algèria, França i Itàlia, i també alguns d'africans com el Gabon. Altres mercats com Rússia són més difícils: depenem molt de les barreres sanitàries de cada país, que varien sovint. El nostre mercat, tot i la crisi, segueix sent principalment local. És cert que abans de la crisi es consumien més filets, però ara ha incrementat el consum d'altres carns més barates, com la d'hamburguesa. No és casual que estiguin de moda els locals d'hamburgueses.
Fa poc es va presentar el clúster Mercabarna Export per promoure l'activitat exportadora del sector alimentari. ¿Són útils aquestes iniciatives?
Està bé associar-se per ajudar-nos entre nosaltres a sortir fora, però per ser competitius cal solucionar altres temes, com el de l'IVA. Les empreses es troben que no poden repercutir l'IVA en els productes per a l'exportació i que Hisenda triga massa a retornar-los l'import, i això és un fre per a les que volen exportar.
El teu últim projecte és Frescabarna. ¿Una e-commerce més de productes frescos i ecològics?
Arran de la crisi, tothom et diu que per sobreviure has d'exportar o innovar. Nosaltres vam notar una baixada del consum en la restauració i calia pensar una manera de compensar-la. No podíem obrir carnisseries pròpies per no fer la competència als nostres clients, així que l'alternativa era obrir un canal de venda nou. Ens diferenciem de la competència perquè estem ubicats a Mercabarna, tenim a mà tota la fruita, verdura i peix fresc del mercat. Cada nit anem a recollir les comandes i l'endemà ho entreguem al domicili del client, aprofitant la xarxa logística pròpia.
Quins reptes té ser dona en una empresa familiar i en un sector tan masculí com el carni?
Vaig tenir la sort de ser la germana gran, i això em va donar un reconeixent innat. En una empresa familiar hi ha problemes emocionals i el principal repte és saber gestionar els objectius de tothom: fills, germans... Però en tractar-se de la fusió de dues famílies va ser més fàcil establir un cert ordre. El pitjor de ser dona, i a sobre jove, va ser que a l'hora de negociar amb clients o possibles socis, molts no em prenien seriosament. "Volem parlar amb el teu pare", em deien. Amb el temps van anar entenent que era jo en qui el meu pare delegava i que tenia el suport dels meus germans. El carni segueix sent un sector molt masculí. Has d'estar contínuament demostrant que en saps igual que els altres.
I a sobre ets mare de tres fills...
Hi ha feines que necessiten cert temps d'aprenentatge, i algunes empreses encara veuen la baixa maternal com un inconvenient. Aquí a Mercabarna hi ha llar d'infants i molts serveis per ajudar les mares treballadores a conciliar vida laboral i familiar. El que no està tan bé es que hi hagi dones que busquin feina només per poder tenir fills. Tot i que és normal, esclar, perquè no vols tenir fills si no tens uns ingressos estables...
