EXPERIÈNCIA
EXECUTIVA AGRESSIVA

'Chacho, tu móvil Está frito'

El cap de setmana em van convidar a Tenerife a fer una xerrada i jo, desitjosa de veure una mica de sol ara que sembla que Barcelona l'hagi desterrat, me n'hi vaig anar de cap. Però quan vaig baixar de l'avió, el meu mòbil havia mort. Literal. Mòbil: RIP.

Els trenta minuts que van passar d'ençà que vaig baixar de l'avió, vaig agafar un taxi i vaig arribar a l'hotel van ser uns dels pitjors de la meva vida. Em sentia buida, desprotegida, totalment incomunicada. Jo acariciava el meu smartphone amb l'esperança que tornés a la vida, però res. La pena es va anar tornant en ràbia i vaig estar a punt de llançar-lo per la finestreta del cotxe.

Aleshores vaig decidir fer el que ningú vol fer mai: anar a una botiga Vodafone (Movistar, Orange i d'altres per extensió). Vaig ensenyar el meu telèfon als tècnics i el primer que em va atendre em va arribar al cor: " Wow, este móvil es tan nuevo que ni lo tenemos aquí" . Vaig respirar profundament. Després de parlar amb els seus dos companys, em van fer un diagnòstic: " Chacho, tu móvil está frito . El arco de seguridad del aeropuerto ha estropeado el sistema ". La solució: portar-lo a arreglar a Barcelona.

L'iPad em va (mig) salvar el cap de setmana. No vaig parar de rebre e-mails de proveïdors i membres de l'equip de l'empresa que em deien que em trucaven però no tenia línia. La dependència tecnològica avui en dia ens afecta a tots, però si, a més, ets emprenedor i controles la teva empresa des del telèfon, encara és pitjor.

No puc entendre com al segle XXI no em van donar una altra solució a la botiga, com donar-me un telèfon de recanvi. Cinc dies després de la crisi, de 3 o 4 trucades al servei al client i un parell de visites a la meva botiga habitual de telefonia, segueixo sense la factura que necessito per portar el meu mòbil a reparar i obtenir-ne un de substitució. Els que realment estem fregits som nosaltres.

Jove emprenedora