ALIMENTACIÓ
PATRICIA GONZÁLEZ

Cervesa artesana: l’increïble sector on tothom hi guanya

Les empreses que produeixen la beguda fermentada van sorgir durant la crisi i creixen malgrat les dificultats de distribució i de matèria primera

Cervesa artesana: l’increïble sector on tothom hi guanya / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

La cervesa artesana ha experimentat un boom els últims anys. A diferència de gran part dels sectors productius, els artesans de la beguda fermentada han anat aflorant amb la crisi. El tret de sortida d’aquest fenomen es pot establir l’any 2007 i des de llavors aquestes cerveses han anat proliferant arreu del territori. “És normal que any rere any s’hagi doblat el nombre de productors i de litres fabricats, ja que partíem de zero”, explica Josep Borrell, president del Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan). Catalunya ha sigut pionera en el sector i, segons Borrell, Barcelona s’ha convertit en la “capital cervesera mediterrània”.

Es calcula que hi ha entre 40 i 50 fabricants de cervesa artesana a Catalunya que estiguin constituïts com a empresa i tinguin llicència per fabricar-ne. Aquestes petites factories representen entre el 0,5% i l’1% de la producció de la beguda. “Hi ha un mercat en expansió molt gran”, comenta Mikel Rius, productor del Barcelona Beer Fest. “A la primera edició del festival em van preguntar si es tracta d’una bombolla, però no hi ha dubte que tindrà una gran evolució, tal com s’ha vist als mercats nord-americà i italià”. Rius també apunta que “és relativament fàcil iniciar-se en el negoci, ja que no requereix una gran inversió de partida”.

Aquest buit en el mercat és tan gran, i el sector és tan jove a Catalunya, que “no hi ha competència”, segons explica Julià Vallès, president de Cervesa del Montseny, perquè “hi ha prou espai per a tots”, i de fet apunta que hi ha una filosofia de col·laboració.

Tot i destacar aquest gran buit, Rius creu que és necessari que els projectes tinguin una bona xarxa de distribució. David Valls, un dels creadors de La Pubilla, una cervesa que va desaparèixer l’any 2008, assenyala que un dels principals problemes que va tenir el seu producte va ser que no el van poder vendre a la comarca i no van arribar a distribuir a la resta del territori: “No vam tenir paciència”. Tot i això, l’empresa va tancar sense pèrdues i amb tota la producció venuda. Rius, per la seva banda, atribueix les dificultats de distribució al fet que les empreses “aposten pel producte estranger per qüestions de volum”. Valls afirma que en diverses ocasions es va trobar amb distribuïdores que treballaven exclusivament per a grans marques i establiments que només servien les grans cerveses industrials. A tot això cal sumar-hi que el cicle de distribució és diferent, ja que com que no és un producte pasteuritzat és viu i no pot trencar la cadena de fred.

Malgrat tot, el president de Gecan apunta que hi ha una solució a curt termini per als artesans: “Distribuir ells mateixos”. Borrell, que també dirigeix Birrart SL (empresa que produeix la cervesa Moska), afirma que ell ha estat “molts anys insistint als establiments per aconseguir que la Moska tingui un lloc als prestatges”. Altres, com Cervesa del Montseny, han optat per exportar a països com els Estats Units, Suècia, Dinamarca, Itàlia i Austràlia.

L’altre gran handicap són les primeres matèries. “Empreses com Estrella Damm tenen els seus propis cultius de malta i de llúpol i no en venen a la resta: per tant, hem d’importar els cereals”, apunta Borrell. Tot i això, ja estan naixent iniciatives catalanes per cultivar llúpol i malta. “Abans havíem d’importar un llúpol de Nova Zelanda -diu Valls-, però el 2007 encara no hi havia tanta cultura cervesera com ara”.

Borrell afegeix que “també és complicat competir amb els preus baixos de les grans empreses, però la cervesa industrial empobreix el producte i l’homogeneïtza, i això és una oportunitat que podem aprofitar”. Segons ell, una cerveseria pot viure del negoci quan arriba a una producció de 30.000 litres a l’any, aproximadament.

La cervesa artesana és el dit que empeny la primera fitxa de la fila del dòmino. “El nostre sector crea feina en producció, distribució, fabricació de vidres, taps, cartró, nous cultius...”, explica Borrell. El producte està de moda i a poc a poc va trobant el seu lloc al mercat. A Catalunya ja han sorgit establiments dedicats en exclusiva a aquestes cerveses, els craft beer bars, i també han arribat als grans restaurants com el Celler de Can Roca.