17/06/2012

Juan Ignacio Sanz: "CatalunyaCaixa és una Bankia a petita escala"

3 min
"CatalunyaCaixa és una
 Bankia a Petita escala"  Perfil

BarcelonaSovint s'acusa els professors de les universitats i les escoles de negocis de viure tancats en una torre de marfil. Però Juan Ignacio Sanz coneix molt de prop el sector financer.

¿CatalunyaCaixa és com una Bankia en petit?

Sí, sembla que no es pugui dir, però sí. Se'n parla menys pel caràcter dels catalans, que és més reservat que el madrileny. La situació de CatalunyaCaixa s'ha mantingut en un to de discreció malgrat la gravetat del cas. Potser s'ha generat més alarmisme amb Nova Caixa Galicia, especialment al carrer. A Catalunya la resposta social s'ha dirigit més a La Caixa pel problema de les preferents que a CatalunyaCaixa, malgrat que també tenen preferents i tenen més problemes!

Què va fallar a CatalunyaCaixa?

El principal problema és que té una concentració molt gran del risc en el sector immobiliari.

Però això és comú en totes les entitats en mal estat. Quins errors específics va cometre?

La seva política d'expansió va ser agressiva fora de Catalunya. Primer perquè va obrir moltes oficines i segon perquè en les zones on s'implantava oferia condicions molt agressives. Una entitat financera pateix molt quan s'expandeix a noves àrees! Es veu obligada a donar préstecs a aquella gent que no ha aconseguit diners de les entitats que ja existeixen. Les entitats que fa molts anys que estan implantades en un territori ja saben a qui no han de fer préstecs. Caja Murcia està en bon estat malgrat que és en una zona molt fumuda pel boomimmobiliari. En canvi, les entitats que van anar a Múrcia sí que van patir. A més, CatalunyaCaixa va tenir un problema per expandir-se a Espanya: el seu nom.

Alguna cosa més?

Les seves inversions. L'antiga Caixa Catalunya va invertir en companyies asseguradores en l'època de José María Loza [director general del 1998 al 2008] i això va començar a generar pèrdues importants.

També van invertir a Repsol o Abertis, per exemple. Per què?

La temptació de tenir presència als consells d'administració ha estat molt forta i, a més, les participacions generen dividends. Però, al mateix temps, amb les participacions el balanç d'una l'entitat pateix molt perquè l'obliga a immobilitzar molts recursos. Si una entitat financera compra 1.000 milions en accions d'una companyia, aquells són 1.000 milions de recursos propis que no pot tocar. No pot prestar-los! A canvi, es guanyen dividends. En el cas de Caixa Catalunya, algunes d'aquestes inversions sorprenien molt, com la que tenien a Repsol.

¿Seguien el model d'inversions de La Caixa?

No ho sé, però Caixa Catalunya sempre ha estat per darrere de La Caixa i mai no ha aconseguit destacar en cap àmbit especialment. Sempre era la segona. Molts dels productes que oferia Caixa Catalunya eren rèpliques del que havia creat La Caixa, especialment en el mercat hipotecari. Potser és millor ser més petit, però especialment bo en una àrea determinada.

Ja fa temps que moltes entitats tenen problemes, i que fins i tot han estat nacionalitzades. Per què no ha estat fins ara que han començat a sortir els draps bruts?

Perquè les entitats tenien beneficis!

En alguns casos, beneficis irreals perquè no reconeixien les pèrdues que suposava la devaluació real del preu dels pisos.

En alguns casos, sí. No es van reconèixer totes les pèrdues. Si s'hagués fet, hi hauria entitats que no haurien tingut els beneficis que deien que tenien.... Mentre el riu té aigua, ningú se sorprèn. Però quan s'asseca, apareixen els problemes.

Els préstecs que va rebre CatalunyaCaixa del FROB obligaven a uns interessos del 7,5%. Massa alts?

Sí, i eren gairebé impossibles de tornar. Però si els interessos haguessin estat més baixos, les entitats sanes, com el Santander, s'haurien pogut queixar per competència deslleial.

¿El rescat a la banca serà la solució?

Quan tenia 80 anys, a Maurice Chevalier li van preguntar com es trobava. I ell va respondre: "Millor que amb les alternatives". Doncs exactament igual! Les alternatives al rescat eren pitjors.

PERFIL

Juan Ignacio Sanz Caballero (Valladolid, 1967) dóna classes de banca a Esade, però, donada la seva formació d'advocat, també assessora entitats financeres. Ho va fer, per exemple, en alguna de les fusions bancàries que s'han viscut els últims anys.

"Generalment treballo per als bancs -explica-, però de vegades també porto clients particulars". De fet, últimament té més clients que asseguren que van ser enganyats per comprar preferents. Per exemple, una de les seves clientes és una senyora de Mataró a qui van col·locar participacions preferents d'un banc escocès.

Sanz considera que algunes entitats financeres van cometre "veritables barbaritats" amb les participacions preferents. Per cert: encara és una incògnita què passarà amb els que en tenien a CatalunyaCaixa.

stats