COMERÇ
XAVIER GRAU

Catalunya, un trampolí per a les franquícies

Aquest model de negoci atreu una nova tipologia d’emprenedors i creix en facturació, ocupació i punts de venda després de la davallada de la crisi

Catalunya,  un trampolí per a les franquícies Zoom

La sortida de la crisi es nota amb força en el sector de la franquícia, que s’ha demostrat com un bon sistema per impulsar el comerç i els serveis i, a més, per donar sortida laboral a molts aturats. I aquest nou vigor del sector es nota amb força a Catalunya, que s’ha convertit en capdavantera d’aquest tipus de negoci. No obstant, la crisi ha passat amb força pel sector. El 2007 s’obrien a l’Estat uns 7.000 establiments franquiciats a l’any. El 2015 han sigut 4.400 establiments, segons dades de Tormo Franquicias Consulting, una de les principals consultores del sector.

Però no només és important el nombre d’establiments oberts, sinó també els que s’han anat tancant, el que els experts denominen mortalitat. Durant la crisi hi va haver dos anys especialment dolents: el 2009, quan es van obrir 3.817 establiments però els tancaments van provocar un descens total respecte a l’any anterior de 4.055, i sobretot el 2012, quan les obertures van ser 2.067 però el decreixement va ser de quasi 13.000. Des d’aleshores s’ha anat creixent, fins a la xifra neta de 1.611 nous establiments el 2015. Segons la consultora Tormo, l’etapa de creixement s’ha consolidat i el 2016 es presenta “altament positiu per al sector”. Amb tot, encara s’està lluny dels millors anys. A tot Espanya el nombre d’establiments, la facturació total, la inversió i l’ocupació del sector estan encara per sota del 2011. Aquell any ocupava 359.527 persones i el 2015 va acabar amb 341.966 treballadors, i el nombre d’establiments el 2011 era de 64.822 i el 2015 de 56.698. Però la facturació conjunta del sector el 2015 era de 18.667 milions, molt a prop ja dels 18.990 milions del 2011.

En aquest marc estatal, Catalunya té el lideratge almenys en nombre d’establiments i facturació. I és la comunitat on es dóna feina a més gent. De fet, és fàcil pensar en franquícies d’arrel catalana quan es repassen els diferents sectors. Per exemple, Don Piso en l’immobiliari, Naturhouse o Santiveri en el sector de la nutrició i alimentació saludables i Enrique Tomás en els pernils.

Madrid encapçala el rànquing d’empreses franquiciadores, amb 314, per 247 a Catalunya. Però a Catalunya hi ha més establiments, amb 11.551, i el sector factura més, 3.803 milions el 2015, una xifra que suposa un 20,3% del total de l’Estat. Segons aquestes dades de Tormo, el 2015 la inversió a Catalunya de les franquícies va ser de 1.396 milions d’euros i el sector donava feina a quasi 70.000 persones.

Els bons números del sector del negoci de les franquícies de Catalunya van lligats, en part, al model empresarial català, segons explica José Aragonés, director de la consultora T4 Franquicias. Això provoca que a Madrid hi hagi més empreses franquiciadores, detalla, però el model català és més qualitatiu, perquè en general els empresaris maduren més la decisió de fer un pas que suposa obrir a tercers la marca pròpia i el model de negoci.

Els models bojos de franquícia que van arribar amb la crisi -amb proliferació d’establiments de compra i venda d’or o de cigarretes electròniques, per exemple- han donat pas a un model més sòlid i menys de baix cost, explica Aragonés. Ara creixen franquícies que necessiten més inversió, com el fitness i els objectes de la llar, regal i moda, per exemple. Un dels factors que hi ajuden és que els bancs hagin obert l’aixeta del crèdit. “S’ha activat la banca pel que fa al finançament”, assegura José Aragonés.

Però l’accés al crèdit no és l’únic que ha canviat en els últims anys. També ha canviat el perfil dels emprenedors que s’atreveixen a obrir un establiment franquiciat. Això ve impulsat en part per la nova estructura del mercat laboral. La crisi va portar a l’atur persones madures, de més de 40 anys, amb experiència laboral, fins i tot amb habilitats directives, i que en molts casos van rebre una indemnització per acomiadament. Persones que tenen difícil retornar al mercat laboral com a empleats per compte d’altri i que es veuen capaces d’obrir un negoci “sota el paraigua d’una marca reconeguda i amb un model de negoci provat”, explica el director de T4.

"La banca està àvida de deixar diners als emprenedors que volen obrir una franquícia"José AragonésDirector de la consultora T4 Franquicias

“La banca està àvida de deixar diners als emprenedors que volen obrir una franquícia”, explica aquest expert, malgrat que reconeix que es miren molt el model, sobretot la ràtio d’obertura i tancament de punts de venda de la marca. També s’ha notat, explica, un canvi en els mateixos franquiciats. Ara no tenen tanta por com durant la crisi d’afrontar la inversió inicial, però estan més pendents del volum de vendes que podran arribar a tenir. El cert, indica Aragonés, és que aquest model de negoci s’ha animat també per l’impuls del consum intern, que incideix directament sobre la previsió de vendes.

Les dones també són un element de canvi en el model. Cada cop són més emprenedores i s’atreveixen més amb el model de les franquícies. Especialment amb algunes marques, com Bissú, Florencia, La Caleta Gaditana, Mírame i Muy Mucho. Segons un estudi que s’ha fet d’aquest aspecte concret, suposen un 35% del total de franquiciats a Espanya, i el total de dones emprenedores amb aquest model de negoci ha augmentat un 1,4% el 2015. El perfil són dones d’entre 45 i 50 anys, un 90% de les quals tenen fills i que el que busquen és reincorporar-se al mercat laboral una vegada aquests fills ja han crescut.