FRUITA SECA
-ELENA FREIXA

Catalunya vol jugar la batalla global del pistatxo

Els productors catalans, de la mà d’empreses com Borges, es preparen per respondre a la irrupció de la fruita seca iraniana i a la caiguda de les collites als EUA

Pistatxo Zoom

Els Estats units estan a punt d’aixecar el càstig a l’Iran amb un acord que permetrà el retorn del país asiàtic al gegantí mercat nord-americà a partir del mes que ve. I el desglaç de l’Iran amb Occident amenaça de revolucionar l’equilibri comercial d’alguns productes a escala global. Més enllà del cru, hi ha un sector, enganyosament petit, que es frega les mans amb el nou escenari: el del cultiu del pistatxo, un fruit que es conrea en grans quantitats tant a l’Iran com als EUA (primer i segon productor mundial, respectivament). Ara que el pistatxo iranià podrà viatjar cap a Amèrica, on les collites han caigut els últims anys per la sequera a Califòrnia, s’obre un escenari d’incertesa que petits productors com Espanya (i concretament Catalunya) volen aprofitar.

El grup Borges ha sigut l’instigador en els últims temps d’un projecte que, en una primera fase, ha de fer créixer quasi un 18% la superfície (encara petita) de conreu de pistatxos a Catalunya. La iniciativa ha començat amb la plantació de 15,5 hectàrees de pistatxos en una finca de Borges a Tàrrega (el Mas de Colom), una àrea de regadiu que beu del canal del Segarra-Garrigues i on el sector ha de créixer encara més els pròxims anys. La companyia s’ha compromès amb els agricultors que vulguin sumar-s’hi i plantar aquest fruit a oferir-los la possibilitat de ser proveïdors de Borges. “Produir més a prop dels mercats de consum com Espanya i Europa comportarà economies d’escala que poden beneficiar tots els actors”, sosté l’empresa. El producte, que tindrà “una altíssima qualitat”, confia Borges, s’orientarà al mercat interior i també a l’exportació.

En total, ja hi ha concretades 50 hectàrees on es plantarà pistatxo l’any que ve a la mateixa zona: a Tàrrega, Arbeca, Verdú i Artesa, expliquen a l’ARA fonts de l’empresa. La Generalitat s’ha involucrat en el projecte a través d’un crèdit de 12 milions que l’Institut Català de Finances posa a disposició dels productors que vulguin adherir-s’hi, sempre que triïn la zona del Segarra-Garrigues.

Ja hi ha 286 hectàrees dedicades a aquest fruit a Catalunya, sobretot a la zona de Lleida, que en produeixen 203 tones. La principal producció a Espanya és al sud, a Badajoz i a Guadix (Granada), on Borges té més d’un miler d’hectàrees de plantacions de pistatxo. El mercat interior de pistatxo, però, és petit en comparació amb els gegants de l’Iran, els EUA i Turquia. En el cas de Frit Ravich, un altre dels productors i comercialitzadors català, també importa el producte de l’Iran i, en menys quantitat, dels EUA.

L’aposta pel pistatxo català té molt d’estratègica, segons defensa Borges, sobretot si es mira a mitjà i llarg termini perquè el consum creix i la producció és escassa per afrontar aquest creixement. “La collita rècord de l’Iran aquest any és de 245.000 tones que ja estan pràcticament esgotades i per a l’any que ve la collita esperada serà d’unes 200.000 tones”, sosté l’empresa. A més, el pistatxo iranià, tot i que no està sotmès a cap veto a Europa, topa en alguns casos amb les mesures de seguretat alimentària comunitàries, que fan que el país centri esforços últimament a créixer en mercats asiàtics, segons expliquen les mateixes fonts. Si a això s’hi sumen les collites a la baixa a Califòrnia i Arizona per les condicions climàtiques i el fet que ara l’Iran podrà abordar aquest vast mercat americà, s’entén que Europa (sobretot la riba mediterrània) vegi una oportunitat per reduir la seva exposició a la importació.

L’actual situació al mercat i un possible escenari de menys collites afavoreix l’alça dels preus que ja s’ha començat a notar. “Fa un parell d’anys que els preus pugen i aquest any també s’han mantingut, cosa que és bona notícia per als productors locals”, explica a l’ARA el portaveu de fruita seca del sindicat Unió de Pagesos, Rafel Español. Segons afegeix, els EUA havien estat abastint bona part del mercat i tot fa pensar que les sequeres i l’envelliment dels arbres faran difícil que puguin seguir satisfent aquests països al mateix ritme.

El creixement i la bonança han regnat en els últims anys al sector de la fruita seca catalana, segons Unió de Pagesos, amb uns preus sostinguts o a l’alça que conviden a l’optimisme. La producció s’expandeix des de les terres de secà, on normalment es produïa la fruita seca estrella que es fa a Catalunya, com l’ametlla i l’avellana, per colonitzar ara àrees de regadiu, on la producció dels arbres augmenta i se’n pot treure més rendiment. A l’àrea del Segarra-Garrigues, de fet, estan creixent força les plantacions d’ametllers, segons diu Español, i fins i tot la Generalitat, a través de l’Irta, ha posat en marxa un projecte de cultiu d’ametller en regadiu al municipi de Maials. L’augment de les plantacions és generalitzat i molt accelerat a Espanya, segons Unió de Pagesos, que per això alerta del risc que corren els preus si se satura el mercat. La sort per a Catalunya, segons Español, és que és l’única zona a l’Estat on es fa l’ametlla marcona, que és “la de més qualitat” i la que es paga millor.