‘PORCA MISERIA’

Carta a Desigual

Aquest cap de setmana és important. No només pel fet que es compleixin 70 anys de l’alliberament d’Itàlia de l’ ocupació alemanya i del feixisme, un moment recordat amb èmfasi, sinó també perquè surt la nova campanya televisiva de Desigual (“La vida és xula”, sabeu?), una marca admirada per tots per la seva capacitat per erigir-se, en pocs anys, en protagonista d’un sector difícil com el de la moda. La seva expansió ha sigut molt ràpida i sorprèn la quantitat de botigues, a vegades situades en localitzacions no gaire tradicionals, que s’han obert en els últims anys. Si pogués donar, humilment i des de la meva experiència, un consell als directius de l’empresa, les meves recomanacions serien dues. La primera, fixar-se en la rendibilitat de cada punt de venda, i no de la globalitat de l’empresa; la segona, intentar sortir de l’ esclavitud que representa ser un fenomen de moda, que ajuda molt una marca quan ho és i l’enfonsa quan aquesta tendència passa. Amb estimació (es nota que fa poc ha sigut Sant Jordi...).