Capitalistes salvatges en xandall

Adrian Wooldridge pronostica a The Economist que el 2014 serà l'any en què les elits empresarials del sector tecnològic deixaran de ser considerades uns geeks que, a més, resulten ser fastigosament rics, a ser vistos com una gent fastigosament rica, que a més resulten ser uns geeks .

El matís no és trivial. Fins ara, l'elit de Silicon Valley ha esquivat un escarni com el que, merescudament, l'opinió pública més combativa ha aplicat als banquers i als representants d'altres sectors econòmics. Però si es miren de prop, algunes pràctiques de les grans empreses tecnològiques porten a l'extrem el capitalisme més implacable.

En la indústria de la tecnologia hi trobem alguns dels més grans oligopolis actuals: Google i Apple controlen el sistema operatiu del 90% dels telèfons avançats del món; Apple i Samsung es reparteixen el 100% dels beneficis de la fabricació mundial de telèfons mòbils; Facebook té fitxats més de la meitat dels ciutadans europeus i nord-americans. Tota aquesta riquesa es distribueix molt menys que abans: Google val sis vegades més en borsa que General Motors, però té cinc vegades menys personal. Els fundadors de Facebook i Oracle controlen més de la quarta part del capital de les seves empreses, mentre que el principal accionista de la petroliera Exxon Mobil només en té el 0,04%.

Encara són més obscenes algunes pràctiques que ens recorden els amos de tota la vida: la cessió de les nostres dades als espies del govern dels EUA, l'enginyeria fiscal per no pagar impostos als països on s'obtenen els ingressos -gràcies en bona part a la contractació d'exèrcits de lobis que orienten la legislació cap a on convé-, i la deslocalització de la producció cap a països amb menys cost i drets laborals. Encara que els directius de Silicon Valley porten xandall en lloc de corbata, alguns te'ls pots imaginar amb barret de copa i encenent el seu cigar amb un bitllet verd.