TRIBUNA
TOMÀS CASAS

Capitalisme d'estat

Sous elevats, formació i benestar social són algunes de les claus de l'èxit de Sigapur

Capitalisme D'estat / EUSTAQUIO SANTIMANO Zoom

Singapur té un problema econòmic seriós: una taxa d'atur de l'1,9%. Això l'obliga a importar jardiners indonesis i científics americans. Singapur, però, s'ho pot permetre, gràcies a unes reserves de divises de 190.000 milions d'euros (com les d'Alemanya, però amb una quinzena part de la població) i un PIB per càpita de 45.000 euros (superior al de Noruega o Kuwait, sense tenir petroli).

Retrocedim al 1965, any de la independència de Singapur, i veiem un territori pobre, mancat de recursos naturals o indústria, amb un 12% d'atur, sense cohesió social ni sentiment nacional. Tan traumàtic va ser el seu naixement que el pare del nou país, Lee Kuan Yew, va anunciar la seva separació de Malàisia "com un moment de dolor". ¿La clau per ser actualment el país mes pròsper del planeta? Un poble treballador i una elit intel·ligent.

La política determina l'economia. Un gran pacte va impossibilitar que cap grup social visqués de rendes. Tant el capital com els treballadors, els empresaris o els polítics, s'han posat a produir. En contrapartida, els empresaris tenen uns tipus impositius baixíssims; els treballadors disposen d'una gran formació, sanitat, lloguers dignes i mobilitat social; els alts funcionaris tenen sous que arriben al milió de dòlars. Aquests beneficis són garantia que les elits es concentrin a fer país. Singapur va encarregar a l'economista holandès Albert Winsemius dissenyar la seva política econòmica, i aquest va suggerir una industrialització basada en sectors estratègics, com l'electrònic i el petroquímic. Un model capitalista dirigit des de dalt. Les empreses relacionades amb l'estat o controlades pel hòlding estatal Temasek representen un 60% del PIB de Singapur. Avui els seus habitants són conscients dels reptes actuals, com la inflació (3,5%) i el lent creixement econòmic (1,2%). Volen unes pimes com les alemanyes, exportant alta tecnologia, i treballadors arriscats i creatius, com a Silicon Valley. Però si Singapur ha sabut crear una economia moderna, segur que n'inventarà una de postmoderna.

Tomàs Casas és docent a la Universitat de St. Gallen (Suïssa).