FINANCES
BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Cap a la unió bancària

Davant les turbulències dels mercats financers en els últims anys, analistes, inversors, economistes i polítics han de posar les cartes sobre la taula per trobar un punt d'acord i unió que no només ajudi a sortir de la crisi actual, sinó que estableixi unes pautes d'actuació en els mercats que permetin una situació econòmica favorable.

Recentment, s'ha produït el rescat de Xipre, a més d'altres rescats que hi ha hagut anteriorment als països perifèrics de la zona euro, com ara Irlanda o Portugal. Aquesta setmana, el president del govern espanyol comentava: "Si haguéssim tingut ja en funcionament una veritable unió bancària, el cas de Xipre no s'hauria produït, perquè el sector financer hauria estat supervisat externament i el mecanisme de resolució seria predictible i homogeni amb la resta de països de la UE".

Sembla que ningú posa en qüestió que la unió bancària serà el pas més ferm cap a la veritable integració europea del sector financer. Per això, més enllà dels interessos particulars, o del contingut final dels acords, la unió bancària és la realitat amb què les nostres entitats financeres hauran de conviure en un futur no gaire llunyà.

Les propostes són un pas important en l'enfortiment de la unió econòmica i monetària. Entre aquests plantejaments, el més destacat és la responsabilitat última sobre les tasques de supervisió relacionades amb l'estabilitat financera de tots els bancs de la zona euro, que recaurà en el Banc Central Europeu. Amb això, entre 150 i 200 bancs europeus passaran a ser inspeccionats directament pel BCE, com a supervisor únic.

Sembla assenyat pensar que, igual que altres institucions, el mercat financer europeu hagi de disposar d'unes regles comunes, un supervisor únic, un procés de resolució bancària i recuperació homogeni i esquemes comuns de protecció dels dipòsits bancaris per evitar, per exemple, el que ha passat recentment a l'illa xipriota.

No obstant això, és important recordar que també podria ser contraproduent, ja que coordinar objectius de política monetària i d'estabilitat financera i supervisió sota un mateix sostre, el BCE, pot generar clars conflictes d'interès, especialment quan la crisi es calmi. Tan important és l'acord en si com el procés d'implementació, que ha d'assegurar que no hi hagi futures lluites de recursos o guerres polítiques entre les diferents àrees.

Cal, llavors, mantenir un alt grau de coordinació, eficiència i transparència entre totes les parts. La UE i la zona euro han de millorar i aprendre d'aquesta experiència, ja que la unió bancària suposarà un factor decisiu per al sector financer a Europa.


Analistes de borsa