BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Cap a la integració bancària

Davant les turbulències dels mercats financers en els últims anys, analistes, inversors, economistes i polítics han de posar les cartes sobre la taula per trobar un punt d'acord i unió que no només ajudi a sortir de la crisi actual, sinó que estableixi unes pautes d'actuació en els mercats que permetin una situació econòmica favorable.

El Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, més conegut com a Ecofin, ha fet el primer pas i s'ha reunit aquesta setmana per avançar en el debat sobre el camí cap a la unió bancària. Aquesta iniciativa es podria considerar com el principal projecte d'integració europea des de la introducció de l'euro. Es tracta d'aconseguir que en un futur ja no existeixin els bancs espanyols, els alemanys o els italians, sinó que només es parli de bancs europeus i que cada entitat sigui tractada per inversors, reguladors i supervisors en funció de les ràtios de solvència, liquiditat i rendibilitat, independentment d'on tinguin fixada la seva seu.

El que es negocia actualment és un principi d'acord sobre el Mecanisme Únic de Resolució, el segon pilar de la unió bancària, que permetrà liquidar bancs problemàtics de la zona euro. El primer pilar és el Mecanisme Únic de Supervisió, que atorgarà al BCE poders de vigilància del sistema financer a partir del novembre del 2014.

Però per arribar-hi cal una mutualització de riscos completa, és a dir, que els bancs i contribuents, si escau, d'uns països hauran de finançar les liquidacions i reestructuracions bancàries d'altres. L'acord de mínims al qual s'ha arribat aquesta setmana retarda la mutualització total almenys fins al 2025.

Per ara sabem que el Mecanisme Únic de Supervisió s'aplicarà als 6.000 bancs de la zona euro. No obstant això, es distingeix clarament entre els 128 grans bancs que seran supervisats directament pel BCE i la resta. El Mecanisme Únic de Resolució només tindrà responsabilitat directa per liquidar els primers, mentre que la planificació i resolució dels petits residirà, d'entrada, en les autoritats de cada estat.

Les propostes constitueixen un pas important en l'enfortiment de la Unió Econòmica i Monetària. La més destacada, sens dubte, és la responsabilitat última sobre les tasques de supervisió relacionades amb l'estabilitat financera de tots els bancs de la zona de l'euro, que recaurà en el BCE. Amb això, aquests 180 bancs europeus passaran a ser inspeccionats directament pel BCE, com a supervisor únic. És important recordar, però, que això podria ser contraproduent, ja que coordinar objectius de política monetària i d'estabilitat financera i supervisió sota un mateix sostre pot generar clars conflictes d'interès.