Canon i Nikon no truquen per telèfon

Una de les imatges més comentades de l’any passat va ser la del president dels EUA, Barack Obama, fent-se un selfie -autoretrat- amb un mòbil amb el primer ministre anglès, David Cameron, i la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, durant l’enterrament del líder sud-africà Nelson Mandela. ¿Polítics vanitosos que no saben mantenir les formes o simples víctimes de la tecnologia i les seves tendències? Possiblement l’explicació a la seva actuació correspon més a la segona definició que a la primera.

1,6 bilions d’imatges

Fins i tot els líders mundials han sucumbit al costum d’utilitzar el telèfon intel·ligent per fer fotografies compulsivament. Es calcula que cada any es capturen 1,6 bilions d’imatges amb aquests aparells, enfront dels 100.000 milions dels moments cim de la fotografia analògica. Però, més enllà de la xifra, hi ha un fet que tendim a oblidar: no fa tant les fotografies domèstiques es prenien amb càmeres de petit format anomenades compactes, no amb telèfons.

Ara aquesta gamma d’aparells, que en els últims anys han perdut entre el 30% i el 40% de les vendes, estan a punt de desaparèixer. N’hi ha que opinen que el seu comiat podria ser també el d’algunes companyies clàssiques del món de la fotografia com Canon i Nikon, els beneficis de les quals depenen en alguns casos fins a un 78% de les vendes de càmeres.

Els fabricants intenten compensar aquest enfonsament apostant fort per les impressores, les fotocopiadores i les càmeres de gamma alta i òptica intercanviable, que, tot i que tenen vendes molt menors, donen més marges de benefici, entre el 15% i el 20%. Però la crisi de les economies emergents, les principals compradores, podria posar-los en una situació molt delicada.

Breu època daurada

La primera dècada del segle XXI va ser l’època daurada de les càmeres digitals de gamma baixa, amb vendes espectaculars que van fer que les companyies tradicionals de fotografia analògica no només no s’enfonsessin amb el canvi de tecnologia, sinó que fins i tot s’enriquissin més. Canon, Nikon, Minolta i altres fabricants de llarga tradició van saber fer el salt al món digital i els usuaris els van recompensar.

Van crear dos rangs de tecnologies i preus: per als professionals de la fotografia van llançar els models rèflex, càmeres molt completes, amb òptiques intercanviables i sensors de gran qualitat el preu de les quals estava sempre per sobre dels 1.500 euros. Per al mercat domèstic van dissenyar càmeres de butxaca simples, lleugeres i d’òptiques fixes, que no donaven grans fotografies però satisfeien les necessitats de l’usuari mitjà i, a més, es podien portar còmodament a sobre. Les van anomenar compactes i van ser un èxit absolut, ja que el rang de les rèflex resultava llavors massa car i, en canvi, aquestes no passaven dels 300 euros. Potser la gamma més emblemàtica va ser la Digital IXUS de Canon. No obstant això, la mateixa dècada que les va posar al tron com un dels dispositius més venuts any rere any va propiciar el naixement de qui acabaria sent el seu assassí: l’iPhone i, per extensió, la resta d’smartphones.

Evolució constant

Els primers telèfons que incorporaven càmeres es limitaven a prendre imatges amb la seva òptica de baix nivell i emmagatzemar-les a la memòria. L’única manera de compartir-les aleshores era o bé ensenyar-les en la càmera del telèfon o mitjançant un cable que les passava del telèfon a un ordinador, i d’aquí a internet. Però la millora progressiva dels telèfons va implicar tenir càmeres digitals incorporades cada vegada d’una qualitat més bona, fins a gairebé igualar les condicions de les compactes. D’aquesta manera, qui tenia un smartphone de gamma alta posseïa una càmera compacta inclosa. La igualtat entre els dos aparells es va trencar per primera vegada amb l’aparició de l’iPhone, un dispositiu capaç de captar i mostrar imatges de bona qualitat i definició, i compartir-les per la xarxa mòbil.

Tot d’una, la càmera compacta va semblar una incomoditat. ¿Qui necessitava un altre aparell amb les mateixes funcions que el mòbil i que ocupava espai a la butxaca? Mentre naixien i triomfaven serveis com Instagram i WhatsApp, per compartir instantànies preses des de l’ smartphone, les compactes seguien necessitant un cable, o el canvi de targeta SD, per poder bolcar les imatges a un ordinador.

L’aparició en els últims anys de models com el Nokia Lumia 1020, el Galaxy S4 i l’iPhone 5S, capaços de fer fotografies amb les mateixes prestacions i qualitat que les millors compactes -un estudi de l’aplicació de comparació de preus Idealo assegura que seguirà creixent la demanda de megapíxels entre els usuaris-, ha acabat d’enfonsar un mercat que va ser protagonista principal en la popularització de la tecnologia digital.