Xavier Simó: "Per fomentar l'enginyeria cal modificar com s'ensenyen les matemàtiques"

Xavier Simó (Barcelona, 1972) és el fundador i director general d'Inlea Corporation, una companyia que ofereix programes formatius i de gestió de recursos humans per a empreses i institucions acadèmiques, amb seu a Barcelona i Silicon Valley. Inlea factura avui 6 milions d'euros i té clients en més de 100 països, amb una quota creixent a Rússia i el Brasil.

L'any 2007, impulsat pel seu interès per l'educació i un incipient sentit de la responsabilitat corporativa, Simó va decidir crear la Fundació Inlea, una organització sense ànim de lucre dedicada a formar i donar suport als emprenedors del nostre país en el sector tecnològic. Actualment, un 6% de la facturació d'Inlea va destinat a finançar projectes de la fundació.

D'on surt el seu interès per promoure l'emprenedoria?

Tot va començar fa sis anys, mentre treballava en un projecte de formació d'emprenedors per als treballadors de Cisco, un dels nostres clients més importants. El tema de l'emprenedoria era nou per a mi, però en establir-nos a Silicon Valley vaig entendre que aniria agafant importància. El símptoma més evident el vaig notar poc després de la fallida de Lehman Brothers, l'any 2008, quan per primera vegada als enginyers nord-americans els costava trobar feina.

¿I això el portà a invertir diners de la seva pròpia empresa?

Entre tot el que havia après treballant per Cisco, i que als EUA se'm va encomanar el deure per la responsabilitat social corporativa, se'm va ocórrer el que ningú estava fent al nostre país: dedicar recursos a seleccionar i formar emprenedors abans de presentar-los als inversors. Els acompanyem durant un any sencer, des que arriben a la nostra fundació amb la idea de negoci escrita en un paper, fins a la posada en marxa de l'empresa. Els nostres programes són gratuïts, però també són selectius. Desafortunadament, no tothom pot ser emprenedor. En els últims tres anys s'han presentat prop de 600 candidats al nostre programa més popular, Linktostart. Només 8 van ser seleccionats, dels quals 7 ja han engegat el negoci i han creat una trentena de nous llocs de treball.

Com es defineix un bon emprenedor?

A l'hora de seleccionar, creiem que hi ha unes fites mínimes. En primer lloc, analitzem les persones en si, cal que tinguin cert esperit de risc, una disposició a sacrificar-se. Als EUA, la població en general té menys por del risc. En no tenir un estat protector, per poder avançar la gent s'ha d'arriscar. En segon lloc, han de ser autocrítics. I en tercer lloc, que presentin una idea de negoci innovadora, preferentment en el sector de les tecnologies. No és rellevant que l'emprenedor sigui un expert en TIC. Un bon emprenedor sap envoltar-se de gent bona, perquè sap com seduir. Si el seu negoci està relacionat amb internet sabrà torbar un programador competent.

Malgrat el 20% d'atur, al nostre mercat laboral hi escassegen els enginyers informàtics i els programadors...

És un exemple que el nostre model educatiu no funciona bé. Per fomentar l'interès per aquestes carreres cal replantejar-se com s'ensenyen les matemàtiques a l'escola. ¿Té sentit que als 7 anys ens facin memoritzar les taules de multiplicar? Les mates són com la música, s'han d'aprendre jugant. També hi té molt a veure que el 92% dels professors de primària europeus siguin llicenciats en magisteri, per tant, que no els agradin les matemàtiques. D'altra banda, cal fomentar els alumnes amb talent. Als EUA es preocupen de detectar i desenvolupar el talent, a Espanya predomina la mentalitat que tots som "iguals".

Conclusió: aquí escassegen el talent i els diners...

No, el que falten són mecanismes per filtrar el talent. Els diners hi són, però els inversors locals no arrisquen tant com en altres països. Calen més programes de selecció d'emprenedors per orientar les inversions. També s'hauria de flexibilitzar la legislació per fer més fàcil l'entrada i sortida del capital risc a les start-ups i agilitzar els tràmits burocràtics a l'hora de crear noves empreses.