El CO2 arriba al 2.0
Igual que algunes companyies aèries ens informen en comprar un bitllet d’avió sobre la quantitat de diòxid de carboni que generarà el nostre viatge, potser també ho haurien de fer Netflix abans que comencem a mirar un episodi de House of cards i YouTube quan tornem a veure Bruno Mars ballant Uptown funk. Un 80% del tràfic d’internet correspon a aplicacions de consum i més d’un 60% d’aquestes són de vídeo, un percentatge que Ericsson pronostica que creixerà fins a un 76% d’aquí al 2018.
La generació, el processament, l’emmagatzematge, la transmissió i el consum de tot aquest contingut digital requereix grans quantitats d’energia: la filial sueca de Huawei calcula que les TIC i l’electrònica de consum ja representen un 8% de tota l’electricitat que es consumeix al món, i aquest percentatge continuarà pujant. D’altra banda, el repartiment d’aquesta despesa energètica està canviant com a conseqüència del desplaçament de la informàtica cap al núvol. El 2012 gairebé la meitat del consum d’energia de les TIC corresponia als dispositius, un 20% a les xarxes i un 15% als centres de dades; en canvi, el 2017 els dispositius suposaran un 37%, les xarxes un 29% i els centres de dades un 21%.
D’aquí la gran importància de les polítiques mediambientals dels gegants de la xarxa en l’explotació dels seus immensos centres de dades, plens de servidors que cal mantenir en funcionament i refrigerar. Greenpeace publica periòdicament un informe sobre l’ús d’energies renovables en la indústria d’internet. En l’edició d’aquest any destaca l’esforç d’Apple, que acompanya totes les seves ampliacions amb plantes fotovoltaiques amb capacitat per generar tota l’electricitat necessària. També aplaudeix Google i Facebook per haver reduït la seva dependència del carbó i el gas natural. Una altra iniciativa que caldrà seguir: la web Project Sunroof de Google, en què els ciutadans poden calcular el potencial de generació d’energia solar de la seva pròpia teulada.
