Diumenge passat no vaig veure el programa Salvados , tot i que parlava d'emprenedors. A La 2 feien un documental que va guanyar la batalla del zàping a casa meva: tractava de Foxconn, el proveïdor xinès d'Apple, i us el recomano. Però dilluns molta gent em va preguntar si havia vist el programa de Jordi Évole, i vaig veure que el hashtag #emperdedores treia fum a Twitter. Així que a la nit el vaig veure amb el meu iPad fabricat en condicions de quasi esclavitud.
El programa començava amb uns quants joves que explicaven les dificultats burocràtiques per muntar una empresa i moltes de les coses de les quals he parlat jo aquí. Un deia que tota la burocràcia a la qual s'han d'enfrontar els nous empresaris fomenta l'economia submergida, i vaig pensar en el meu cosí, un emprenedor com jo, que també treballava en una gran empresa i va decidir posar en marxa un negoci. El meu cosí no coneixia gaire bé què havia de fer per tenir-ho tot en regla, però sabia que abans de deixar la feina de què vivia volia fer una prova del seu projecte, per veure si tenia mercat. Per la naturalesa del seu negoci, no li va caler cap paper ni invertir gaires euros per arrencar. Quan li va arribar el moment en què, per contractar determinades coses, necessitava una SL, un dels seus socis va dir: "Ep, si jo tinc una SL inactiva des de fa deu anys!" I així, ja tenia SL.
Per engegar-la formalment, necessitaven donar-la d'alta a Hisenda i tenir un autònom que fes d'administrador. "Però, per què cal fer-ho si no hem de fer cap factura?", va pensar el meu cosí. Ell i els seus socis van decidir reunir uns diners, que guardaven en un pot de cuina, i si s'havia de pagar a un proveïdor, se li pagava; o si s'havia de comprar alguna cosa, es comprava. Quan va arribar la primera factura, es va posar en el circ burocràtic. Ben bé, el meu cosí no és un gran defraudador, oi? Ara genera sis llocs de treball.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
