ALIMENTACIÓ
DANI SÁNCHEZ UGART

Burger King comença a repartir a les cases

El menjar per emportar viu un moment dolç a l’Estat gràcies, en part, a l’eclosió de portals com Just Eat, que col·labora amb petits restaurants

ELS INICIS DEL MENJAR RÀPID per emportar a Espanya van ser polèmics. Les pizzeries com Pizza World i Telepizza van importar el model nord-americà de fast food a domicili a partir dels anys 80, i van començar les crítiques per la importació de mals hàbits alimentaris fins a la porta de casa. Des d’aleshores, aquesta gastronomia s’ha consolidat a l’Estat, i la majoria de grans cadenes internacionals, com McDonald’s i Burger King, i més recentment Taco Bell, tenen a Espanya un dels seus mercats més importants d’Europa. Ara, però, una d’aquestes cadenes ha trencat una nova barrera: el repartiment de comandes a la porta de casa, fins ara gairebé exclusiu de les pizzeries.

Es tracta de Burger King, que aquesta setmana ha anunciat que començaria a repartir menjar a domicili en 13 ciutats de tot l’Estat, entre les quals, de moment, no n’hi ha cap de catalana. Són només ciutats petites i mitjanes (entre les quals hi ha Gandia, Alcoi, Oviedo, Lleó, Sòria, Càceres, Osca, Alcalá de Henares i Puertollano) però l’experiment suposa una prova per acabar estenent-lo a ciutats més grans, com Madrid i Barcelona, en un futur pròxim, segons va explicar una portaveu de la multinacional nord-americana. El servei a domicili de Burger King no té cap cost afegit per al client, i l’empresa es compromet a fer l’entrega en un màxim de 30 minuts.

Però el moviment respon a una eclosió més àmplia del take away, encarnada amb empreses com Just Eat, la firma britànica que ha contribuït a disparar aquest model de venda a Espanya des que hi va arribar, fa tres anys. Just Eat és una eina a disposició dels restaurants perquè puguin vendre els seus productes a internet. Després són els mateixos establiments els que han de trobar la manera de fer-los arribar fins a la casa del consumidor, tot i que arran de l’eclosió d’aquest model de distribució també han sorgit moltes empreses de logística especialitzades en el menjar per emportar, per als restaurants que no volen fer la inversió d’una moto i de contractar un repartidor, segons explica el director de màrqueting de Just Eat, Daniel Tallón.

L’evolució del sector a Espanya és eloqüent: fa quatre anys hi havia al voltant de 4.000 restaurants que oferissin aquest servei, bàsicament Telepizza i altres restaurants locals, sobretot asiàtics. Avui n’hi ha al voltant de 7.000, segons les estimacions de Just Eat. És a dir, s’ha produït un creixement del 75%. Just Eat ha capitalitzat bona part d’aquest increment i l’any passat va augmentar la facturació en un 100%, després de fer-ho en gairebé un 200% en l’any anterior.

Tot i aquestes xifres, Espanya encara és lluny de molts països europeus. Al Regne Unit, per exemple, la penetració del take away multiplica gairebé per 100 la d’Espanya, segons Tallón. A Itàlia i a França, la situació és semblant a la d’Espanya, afegeix.

I és que encara hi ha moltes barreres. De moment, han sigut bàsicament -i per aquest ordre- els restaurants italians, xinesos, turcs, americans i japonesos els que han abraçat el repartiment a domicili, segons el baròmetre del sector que fa la companyia. Els de cuina mediterrània o de mercat, molt importants en el teixit de la restauració catalana, tenen més reticències a fer-ho. “Quan travessen la barrera de la por ofereixen bons resultats”, considera Tallón, que vaticina que, en el futur, es generalitzarà a tots els tipus de restaurants.