TELEFONIA
JORDI SABATÉ

British Telecom i Telefónica, el casori que no va poder ser

L’operadora britànica opta finalment per comprar EE abans que O2, la filial de telefonia mòbil a les illes Britàniques del grup que presideix César Alierta

British Telecom i Telefónica, el casori que no va poder ser / M FOUZ Zoom

Hauria sigut un matrimoni de conveniència i més o menys entre cosins, com passa amb tots els casaments entre cases reials de diferents països, però la unió hauria creat la que potser hauria sigut l’empresa de telecomunicacions més gran del món. No obstant això, finalment, no es podrà repetir un pacte de sang a l’estil del que els Tudor i la casa d’Aragó van tenir al segle XVI mitjançant l’enllaç entre Enric VIII i Caterina, filla de Ferran el Catòlic, ja que el nuvi sembla que s’ha decidit finalment per una altra pretendenta.

El nuvi és la filial britànica de telefonia fixa de British Telecom (BT), líder del seu sector a les illes Britàniques i companyia derivada del monopoli estatal originari. És a dir, és l’empresa germinal, i també emblema, que amb el temps ha donat origen a l’imperi que avui és la multinacional britànica. Per la seva banda, la núvia és la seva antiga filial de telefonia mòbil O2 -per tant, d’alguna manera una cosina germana-, ara en mans de la multinacional espanyola Telefónica.

La multinacional britànica BT es va veure forçada a vendre O2 a Telefónica el 2006 com a conseqüència del desmesurat endeutament en què havia incorregut en la seva lluita per les freqüències de 3G als diferents mercats on es van oferir. Aleshores va demanar ajuda al govern de Londres per no haver de segregar el seu negoci venent el seu actiu mòbil més preuat, però va trobar una resposta refractària i no li va quedar més remei que acceptar l’oferta de la companyia espanyola, llavors desitjosa d’expandir-se.

De tota manera, en aquell moment la venda li va anar molt bé a BT, no tan sols per reduir el seu deute, sinó també per centrar-se a mantenir un ferri domini sobre les telecomunicacions fixes al Regne Unit, un mercat on la penetració de la televisió per cable i internet és una de les més grans del planeta i on es mouen negocis milionaris com la Premier League.

Per la seva banda, Telefónica va aconseguir posicionar-se en un mercat de referència com el primer operador mòbil, però va tenir poc temps per rendibilitzar el negoci perquè quatre anys després els seus principals competidors es van unir en un grup sota el nom d’Everything Everywhere (EE). Així, el 2010, T-Online -filial mòbil de l’alemanya Deustche Telekom- i Orange -filial de la francesa France Telecom- van formar el que avui és el primer operador mòbil britànic.

Ara bé, les perspectives canvien amb els anys i, de vegades, molt de pressa. Així, la rendibilitat del negoci fix de BT no decau, però s’ha estancat davant l’absència d’una oferta convergent -fix + mòbil + internet + televisió- a les illes Britàniques. Al mateix temps, els usuaris passen cada dia més estona al mòbil, un suport on BT no dóna servei ni cobra benefici des que es va vendre O2. D’altra banda, a EE la relació entre la matriu alemanya i la francesa és conflictiva, i hi ha analistes que asseguren que es pot arribar a titllar de molt dolenta.

En altres paraules, uns tenen pressa per comprar davant el canvi de les tendències dels usuaris i els altres volen vendre tan aviat com puguin davant la impossibilitat de gestionar una empresa transnacional. Sota aquestes premisses, la lògica indicaria que la compra d’EE per part de BT fos només qüestió de fixar el preu, i així s’esperava a finals de novembre. Però Telefónica es va colar a la festa de compromís amb la seva candidata i una temptadora oferta.

D’una banda, el grup que presideix César Alierta va oferir a BT la possibilitat de restaurar l’honor perdut en la venda d’O2 recuperant la seva antiga filial. Es comenta que a les oficines d’O2 hi ha enyorança dels temps en què tot era 100% britànic, i encara que la companyia no va, ni de bon tros, malament, a Telefónica li aniria molt bé la suma que obtingués de la venda per rebaixar part del deute que té.

A més a més, alguns analistes van apuntar en el seu dia que l’oferta de la multinacional espanyola anava més enllà de la simple venda d’actius i buscava un intercanvi d’accions que suposés una fusió de fet de les dues companyies per crear el conglomerat mundial de les telecomunicacions més important o, almenys, un dels grans. Es va parlar que Telefónica podria rebre per la venda el 20% de les accions de BT, de manera que es convertiria en accionista de referència del gegant britànic.

Després de la proposta de Telefónica el 24 de novembre, la lluita entre O2 i EE per ser la núvia més desitjada es va traduir en un abaratiment en el que demanaven i ha fet que BT es decideixi per EE per uns 15.000 milions d’euros, sempre que l’operació arribi a bon port. A Telefónica, si realment li interessa desprendre’s d’O2, li queda ara la carta de negociar amb el grup Liberty, propietari de Virgin Media, o bé amb Talk Talk o el grup Sky, ja que aquests operadors fixos podrien perfectament voler-se apuntar a l’oferta convergent. De nuvis no n’hi faltaran.