Brian Stemme: "A Indiana hem fet un clúster biotecnològic sense ajudes públiques"
Brian Stemme dirigeix des de fa deu anys els projectes de BioCrossroads, un dels clústers més importants dels Estats Units en l'àmbit de les ciències de la salut, a l'estat d'Indiana. La iniciativa, impulsada per una entitat sense ànim de lucre, té com a objectiu fomentar les oportunitats de negoci i la col·laboració entre empreses, administració pública i centres d'investigació al voltant de la ciutat d'Indianapolis, seu de destacades multinacionals del sector, com Lilly (farmacèutica) i Zimmer (ortopèdia). A mitjans d'abril Stemme va viatjar per primera vegada a Barcelona, convidat pel consolat nord-americà, per explicar el que ha permès a BioCrossroads convertir-se en un potent generador de creixement econòmic regional i innovació.
A Catalunya tenim el clúster Biocat, que genera prop de 156.000 milions d'euros, el 29% del sector espanyol...
Sabia que a Espanya hi ha una gran estructura farmacèutica, però no estava al corrent que Catalunya en concret fos un lloc tan important. De fet, hi veig similituds amb Indiana. La nostra regió està entre les primeres cinc bioregions dels EUA, juntament amb Califòrnia, Boston, Nova Jersey i Carolina del Nord. Però nosaltres tenim més gent per càpita treballant al sector que a les altres quatre.
Què en podem aprendre, d'Indiana?
No he vingut aquí a donar lliçons, sinó a compartir els nostres factors d'èxit. Destaco primer les universitats, que han de tenir una gran capacitat de recerca. En segon lloc, que hi hagi empreses -antigues o de nova creació- d'un ampli ventall de sectors: agrícola, biosanitari, farmacèutic... Diversificar és important, per si algun fa fallida. I, finalment, a Indiana tenim encara una gran indústria manufacturera. Tenim nombrosos fabricants de medicaments, ortopèdia i aparells mèdics. Una tercera part dels aparells ortopèdics del món es fan a Indiana! Això fa generar més activitat econòmica, que sorgeixin nous proveïdors, etc.
Diuen que per sortir de la crisi aquí hauríem de recuperar la indústria.
A Indiana tenim la sort de retenir tots aquests proveïdors al voltant de la producció, perquè no s'ha deslocalitzat. Hi ha prop de 9.000 persones treballant en empreses que donen suport a la indústria farmacèutica: investigació, vendes, etc. El farmacèutic és un sector molt regulat i produir fora sovint fa més complicat obtenir l'aprovació de la FDA [l'agència reguladora dels medicaments als EUA]. D'altra banda, els lloguers industrials a Indiana són relativament més econòmics en comparació amb altres estats. Aquí molta gent troba feina al sector just després d'acabar l'institut, sense haver de passar per la universitat. També hi ajuda tenir companyies de referència, com Lilly, que està orgullosa de ser d'Indiana.
Aquí no tenim empreses tan grans.
És cert que no hi ha cap multinacional com Lilly, però això, a la vegada, és un repte. Barcelona té cinc o sis empreses fortes, com Grifols, Uriach, Almirall... No dependre d'una sola empresa gran també té els seus avantatges. Hi ha més diversitat. Però també és veritat que si no hi ha multinacionals és difícil competir en un sector cada cop més concentrat. Fa poc va tenir lloc la fusió entre BMS (Bristol Myers) i Amylin, un petit laboratori de R+D de San Diego que ha desenvolupat un fàrmac contra la diabetis. Aquest tipus de fusions a vegades acaben en acomiadaments, venda d'actius... Lilly, en canvi, ha apostat per establir una xarxa de col·laboració amb els seus proveïdors regionals de R+D, cosa que li permet reduir en despeses de personal investigador i mantenir els llocs de treball a la regió.
Com es fomenta aquest esperit col·laboratiu?
El primer factor és la lleialtat per part de totes les parts implicades. Després, que cada projecte sigui autosuficient i tingui alguna utilitat. Cal revisar cada dos o tres anys si encara és viable. Nosaltres no rebem cap mena d'ajuda pública. El projecte neix d'una entitat sense ànim de lucre. A BioCrossroads l'administració té un rol de suport, tenim un diàleg fluid amb ells, però no rebem cap mena de fiançament per part seva.
Brian Stemme és director de projectes de BioCrossroads, una iniciativa privada que promou la inversió a l'estat d'Indiana, un dels principals clústers de les ciències de la salut dels EUA. Actualment, Indiana té prop de 55.000 persones i més de 2.000 empreses treballant en la indústria farmacèutica i de la salut, un sector que exporta 9,3 milions de dòlars anuals. Stemme impulsa la col·laboració regional entre grans companyies i petits laboratoris de R+D, "que estan més a prop del mercat i les universitats i són més flexibles a l'hora d'innovar", diu. Els grans laboratoris, en canvi, assumeixen les despeses de regulacions, fabricació i comercial. "Abans la indústria farmacèutica era com la Ford, controlava tots els processos de producció, però ara ja no és sostenible", conclou.
