L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Empreses 05/06/2016

‘Breaking Bad’

i
L’executiva Agressiva
2 min

Sí, ja sé que vaig tard. M’he enganxat a la sèrie que tothom ja ha vist una mica tard. Però fa dues setmanes que vaig començar i no puc deixar-la. ¿Ja heu vist Breaking bad? M’agrada més House of cards, però aquesta està molt bé. Si no l’heu vist, us la recomano.

L’altre dia parlava amb algú d’un capítol en concret (tranquils, no us faré gaire espòiler) i em vaig adonar que la sèrie té molt a veure amb el món dels negocis.

Per als que no l’hagueu vist, us en faig cinc cèntims. Si voleu, podeu deixar de llegir ja, però us prometo que les següents línies passen en tres minuts del primer capítol de la primera temporada.

Atenció: espòiler! Un professor de química d’institut és diagnosticat de càncer i decideix que per deixar diners a la seva família per si mor començarà a cuinar metanfetamina. Per fer-ho, es busca un soci, esclar. Final de l’espòiler.

Lògicament jo no em dedico a cuinar metanfetamina, però em sento molt identificada amb el professor White per moltes coses. De fet, admiro la gent que, com aquest magnífic personatge, emprèn un negoci en edat avançada, més que no pas l’estereotip del jove emprenedor d’una puntcom.

A Breaking bad es parla també del complicat aprovisionament i la no menys difícil distribució de les drogues que fabrica, així com també de la gestió de recursos humans (amb un soci incompetent, per exemple), la fixació de preus (oferta, demanda, mercat i monopoli) o les economies d’escala. I sobretot es parla d’objectius, de reptes i de superació de les pròpies debilitats. També parla dels assessors.

Com a Freakonomics, el llibre de l’economista nord-americà Steven Levitt, resulta que fins i tot en una organització criminal i mafiosa un pot treure lliçons que poden ser útils per al teu dia a dia empresarial. A vegades és el món de l’esport, d’altres un joc de nens, o simplement El príncep de Maquiavel... Si ens hi fixem podem obtenir inspiració de tot arreu per millorar la nostra empresa.

stats