Bosses de te per substituir el paper de fumar

L’ABACÀ (‘MUSA TEXTILIS’)és un arbre, emparentat amb el bananer, propi de les Filipines i que també es cultiva en altres llocs, com Costa Rica. Però aquest arbre és també la clau del canvi d’estratègia d’una empresa paperera catalana, Miquel y Costas & Miquel. Una empresa que va néixer el 1725 -aviat farà 300 anys- fent paper a mà. Ha anat evolucionant i s’ha adaptat, que és la clau per sobreviure tres segles, i s’ha especialitzat en papers molts tècnics: d’ús industrial, paper bíblia, paper per fer els terres laminats, paper per a les magdalenes i, sobretot, paper de fumar. Qui no innova no sobreviu. Ho demostren gairebé tres segles de vida. Altres papereres -només cal veure el tancament de Torraspapel a Girona- no poden competir fent un producte que s’ha convertit en una commodity, que es pot fabricar on els costos són més baixos.

Per això Miquel y Costas va apostar al seu dia pel paper de tabac. Llibrets per embolicar, però també paper, amb grans exigències sanitàries, per abastir els grans elaboradors de cigarrets. El paper bíblia també és un bon producte. Cal que sigui molt fi, però alhora molt resistent, per aguantar les estirades de la impremta, i tampoc pot transparentar. Potser no s’imprimeixen tantes bíblies, però ara s’imprimeixen alcorans.

ARA LA INNOVACIÓ arriba a un nou producte, i aquí és clau l’abacà. Són les bossetes que s’utilitzen per al te, i també per a filtres de cafè. L’abacà dóna una fibra molt bona, natural, que s’utilitza per fer paper moneda, filtres de cafè i bossetes de te. I aquí hi ha el nou negoci. Només la Xina, l’Índia i Indonèsia tenen uns 2.850 milions d’habitants. Si s’hi sumen altres països de l’àrea s’arriba als 3.000 milions. Són moltes persones que beuen te habitualment. I que ho fan amb un mètode tradicional: bullen l’aigua amb les fulles a dins. Si una part important d’aquestes persones comencen a consumir el te en bossetes, com a Occident, el mercat que s’obre és enorme.

D’aquí que Miquel y Costas vulgui implantar-se aquest any a les Filipines. Ho explica el president de la companyia, Jordi Mercader. “És una manera d’estar més a prop d’una primera matèria, i d’un mercat, que és molt important per a nosaltres”, assegura.

L’abacà el cultiven les mateixes famílies filipines. El tenen als seus terrenys rurals, a prop de casa. Per exemple, quan ve l’època de començar l’escola, la collita d’aquesta fibra augmenta. Les famílies en cullen per fer uns diners amb què paguen els llibres de l’escola dels fills. Miquel y Costas sempre ha buscat la tecnologia avançada. Però ara, per als seus especialistes en recerca i innovació, el repte és més difícil. Cal crear una màquina lleugera, molt simple, mecànica, sense motor ni alimentació elèctrica, per facilitar la collita d’aquesta fibra. No és fàcil, perquè els arbres són en llocs de muntanya i selvàtics, on no es pot arribar amb maquinària massa pesant i on no hi ha accés a l’electricitat ni facilitat per tenir combustible. La fibra que s’obté de l’abacà es diu cànem de Manila, tot i que no té res a veure amb el cànem. Però és la gran aposta de la companyia per continuar competint en un mercat cada cop més global.

ELS COMPTES DEL 2013 de la companyia evidencien aquesta necessitat de decantar-se cap a nous productes i mercats. El paper de tabac continua sent el producte estrella de Miquel y Costas. Va representar el 61% de la producció el 2011, el 62% el 2012 i el 57% el 2013. Tot i que va perdent pes en el volum, no en perd en facturació, perquè el producte té cada cop més valor afegit. Però cal buscar altres productes perquè el futur diu que el pes del paper de tabac anirà disminuint a causa de la caiguda del nombre de fumadors. Els papers industrials tenien un pes del 20% el 2011, per passar al 19% el 2012 i pujar al 24% el 2013. La indústria gràfica manté constant el seu pes, del 19%, en l’últim trienni.

Les inversions són la clau per poder continuar viu en el mercat paperer. Per això Miquel y Costas preveu destinar 30 milions a aquest concepte en els pròxims dos anys. Un ritme inversor que ha mantingut habitualment, perquè és el que fa possible innovar en producte i mantenir els bons resultats. La xifra de negoci s’ha mogut al votant dels 200 milions d’euros en els últims anys, amb un destacable benefici net de 27 milions el 2013.