El nou governador del banc central del Japó, Haruhiko Kuroda, ha entrat en el seu càrrec amb força. I a l'estela del que s'ha anomenat abenomics, és a dir, la política econòmica del primer ministre Shinzo Abe, ha capgirat totalment el lent i pausat treball efectuat en els últims 20 anys pel banc central de la tercera economia mundial. En síntesi, el banc nipó ha decidit ampliar de manera substancial la compra de deute públic japonès a 10 anys i estendre a llargs terminis l'adquisició de deute en mans de les institucions financeres. Tot això amb la pretensió de doblar la base de la moneda, sobre la qual els bancs posteriorment creen l'anomenat diner bancari (dipòsits). L'objectiu final d'aquesta batalla és acabar, en els pròxims dos anys, amb la deflació que s'ha enquistat en l'economia japonesa els últims quinze anys i que tant mal està provocant al normal desenvolupament de l'activitat econòmica.
Aquesta política pot tenir els seus riscos. El més important és l'efecte sobre els tipus d'interès que paga el govern per l'emissió del seu deute públic si les expectatives d'inflació es desborden. Aquest no seria el cas. L'altre perill és la resposta dels països emergents, que veuran com la divisa japonesa, el ien, perd valor i, per tant, les seves monedes s'aprecien i redueixen competitivitat en relació a la japonesa. És el que Guido Mantega, el ministre de Finances del Brasil, ha anomenat guerra de divises .
Per a nosaltres, tot i l'esperada depreciació del ien i els negatius efectes que pugui tenir sobre l'euro, es tracta en general de bones notícies. Necessitem que les grans economies del món, l'americana i la japonesa, juntament amb la xinesa i la de la resta de BRICS, empentin la recuperació de l'economia mundial.
Aquests últims anys, des que els va esclatar una enorme bombolla immobiliària i de valors, el Japó no ha jugat amb la seva tradicional capacitat per impulsar el creixement mundial. Esperem que Abe i Koruda tinguin sort en la seva aposta. I que, d'aquí dos anys, els preus al Japó estiguin, finalment, creixent a la saludable taxa interanual del 2%. Els convé als japonesos. Però també ens convé a nosaltres.
Catedràtic d'economia aplicada
