Bombers i piròmans a la comissió de caixes

L’expresident de CatalunyaCaixa Adolf Todó va demanar en la seva compareixença davant la comissió de caixes del Parlament del juliol del 2013 distingir entre bombers i piròmans. Va ser un prec i també un gran resum. Però, després de més de 20 sessions amb desenes de convocats, fa la impressió que cap dels parlamentaris que han participat en els interrogatoris han tret l’aigua clara de quins han estat els responsables de la desaparició de 9 de les 10 caixes catalanes, del desastre de la gestió durant els anys de la bombolla immobiliària en algunes d’aquestes caixes i de la posterior venda de participacions preferents. Hi ha hagut testimonis de gairebé tota l’auca. Exresponsables i exdirectius de les caixes que ja no hi són, cap responsable de la caixa que ha quedat, algun expresident d’un organisme regulador espanyol, polítics i expolítics de departaments de la Generalitat i portaveus d’entitats de defensa de l’usuari. Fins i tot hem vist una sandàlia.

És difícil que l’expresident de Bankia Rodrigo Rato oblidi el seu pas pel Parlament. En canvi, el ministre d’Economia, Luis de Guindos; el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde; la titular de la CNMV, Elvira Rodríguez, i els seus predecessors van optar per no comparèixer. Absències notables, perquè una de les poques coses que sí que han quedat clares és que els reguladors haurien pogut fer alguna cosa més per evitar el desastre de les participacions preferents. El govern socialista espanyol va acceptar fa cinc anys que aquest tipus de producte es pogués convertir en capital per part de les caixes. Per això es van produir tantes emissions. Milers de clients empobrits i desenganyats de l’entitat financera de tota la vida. Això també ha quedat ben palès a la comissió. I res més. Pràcticament tots els compareixents han passat la pilota als que hi havia abans. Tots eren bombers. Cap piròman.