No hi ha boicot més famós que el boicot al cava. Més que el del 1951 als tramvies. Més que els constants boicots a Israel. Més que el de les dones d'Atenes que es van tancar a l'Acròpolis denegant el sexe als seus homes si no negociaven una pau amb Esparta. Més que els dels Jocs Olímpics del 1980 i 1984. Més que tots. Però reflexionem-hi. El 2012 s'ha tancat amb un descens de les vendes de cava a Espanya del 6,2%. Si ho comparem amb la baixada del 8,1% dels productes italians, ens preguntem: molesta tant Berlusconi? I què podem dir de l'autoboicot dels francesos al xampany (-5,6%) o el del sud d'Itàlia al prosecco (dos milions menys d'ampolles venudes)? En realitat, els espanyols estimen Catalunya! Baixa el consum de tot -cotxes, pernil, oli…- i ells segueixen comprant més o menys bé el preuat cava. ¿No deu ser que la por al boicot és una por artificial que resulta còmoda a quatre empreses i que, en realitat, els espanyols tenen altres problemes i si celebren alguna cosa ho continuen fent amb cava català?
Nicola Padovan és un empresari italià
