Com els habituals ja deveu saber, jo sóc dona de BlackBerry. Això té el seu punt de sofisticació, ara que els iPhone s'han banalitzat. Però no us penseu que porto la marca canadenca a la butxaca per esnobisme: en el meu cas, és sobretot la resistència al canvi el que no m'ha fet fer el pas definitiu a un altre smartphone més popular i, sobretot, amb més aplicacions.
Fa temps que penso que, més tard o més d'hora, el canvi a iPhone o a Android serà inevitable. BlackBerry arrossega mesos de males notícies i fa quatre dies el conseller delegat, Thorsten Heins, va deixar la companyia després de l'estrepitós fracàs en la seva venda.
A vegades, però, la vida et dóna una sorpresa agradable i arribada des del lloc més imprevisible. RIM (propietària de BlackBerry) té ara una oportunitat formidable per aixecar el vol. El seu millor aliat és un senyor anomenat Edward Snowden, antic treballador de la CIA i la NSA. "WTF!", deveu pensar... Doncs bé: resulta que els entesos diuen que els mòbils BlackBerry, a diferència dels altres, tenen un sistema d'encriptació més potent (no sabria explicar en què consisteix) que el del seus competidors. I és més difícil d'espiar.
Enmig d'una psicosi i una indignació mundial (crec que veig espies 007 a cada cantonada), BlackBerry té ara una oportunitat per posicionar-se, com a mínim entre els professionals, com el mòbil més segur. M'imagino la campanya que podrien fer: "¿T'agrada parlar de la teva empresa sense espies escoltant? Escull BlackBerry".
Com diu el darwinisme, un canvi en les condicions de l'entorn pot fer que les espècies més febles passin a ser les més adaptades al nou medi. Això és el que li podria passar a BlackBerry, però amb una condició clara: cal explotar, amb agilitat, el seu petit avantatge competitiu. La competència és cada cop més intensa per a les grans corporacions i per a les empreses microbi com la meva.
