Quan els smartphones BlackBerry només es trobaven a les empreses, molts dels seus usuaris els anomenaven CrackBerry , perquè quan havien de fer servir qualsevol altre mòbil patien i frisaven per recuperar el seu. Ara els addictes a la marca estan amoïnats per saber quin futur els espera quan els nous propietaris de l'empresa n'assumeixin el comandament de manera formal.
La majoria de les travesses apunten a una venda per peces. A la vista de la mala acollida dels models més recents, no sembla que la unitat de disseny i fabricació de telèfons tingui gaire futur, més enllà del valor de les patents i del software, que pot tenir recorregut en sectors industrials com l'automoció i l'energia. En tot cas, les joies de la corona de BlackBerry són tres: el servei de xats BBM, una xarxa d'abast global connectada a més de 600 operadores de telefonia i els servidors que corporacions i organismes oficials fan servir per gestionar els mòbils del seu personal -sobretot BlackBerry, però també Androids i iPhones- com si fossin uns ordinadors més.
Aquesta infraestructura pot resultar atractiva per a empreses que ja tinguin un mercat corporatiu i vulguin ampliar el seu catàleg, com SAP i Cisco. Però també per a fabricants molt presents en el mercat de consum i molt poc en l'empresarial, com Samsung. Al febrer l'empresa sud-coreana va anunciar a Barcelona la plataforma Knox per gestionar dispositius corporatius en competència amb les de Microsoft i BlackBerry, però fins ara no l'ha materialitzat. Comprant la xarxa de BlackBerry, Samsung s'introduiria de cop en més de 20.000 grans empreses i institucions de tot el món, una maniobra que li aniria especialment bé ara que la seva compatriota i eterna rival, LG, li acaba de passar al davant amb Gate, una solució específica per administrar mòbils i tauletes personals a les empreses.
