FINANCES
JORDI SABATÉ

Bitcoin no vol tenir pare

La comunitat que manté la moneda virtual es debat entre l’escepticisme ielrebuig enfront de l’home que vadeclarar ser-ne el creador

Bitcoin  no vol tenir pare / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Si Bitcoin fos una persona, seria bastant més fàcil saber qui va ser el seu pare, ja que n’hi hauria prou amb unes mostres d’ADN per comprovar la seva compatibilitat amb el material genètic de Craig Wright, l’enginyer informàtic expert en criptografia que assegurava aquesta setmana ser-ne el creador. Però Bitcoin no és un ésser humà, sinó una moneda virtual i descentralitzada que permet pagar a internet igual com si ho féssim al carrer amb diner físic: a l’instant i sense haver de revelar la nostra identitat. El més humà que hi ha darrere d’aquest invent -qualificat per The Economist com “un dels projectes més revolucionaris en els últims cent anys”-és el grup de persones que van ajudar a Satoshi Nakamoto a perfeccionar la moneda que va crear el 2008. Després, aquestes van instaurar la Fundació Bitcoin i just llavors, Nakamoto va cedir el control de la seva creació, Bitcoin, a la fundació, i va desaparèixer en el ciberespai.

Però un moment: no hem explicat qui és Satoshi Nakamoto ni com pot Craig Wright reclamar ser el pare de Bitcoin si diem que la va crear l’esmentat Nakamoto. Bé: ni tan sols està clar que Satoshi Nakamoto sigui un ésser humà. No és que sigui un robot, més aviat es creu que pot tractar-se d’una identitat falsa. La veritable identitat del senyor Nakamoto ha fet vessar rius de tinta en nombrosos mitjans anglosaxons, que s’han dedicat a especular qui era el pare real de Bitcoin, el veritable Satoshi Nakamoto. S’han assenyalat infinitat d’enginyers, matemàtics i experts en ciberseguretat de tot el món, ja que el codi de desenvolupament de Bitcoin es considera el prodigi d’un geni de la programació i les matemàtiques. Fins i tot Newsweek va arribar a localitzar a Los Angeles un enginyer retirat d’origen japonès que es deia Dorian Satoshi Nakamoto i que vivia a poques illes d’un dels pioners a promoure l’ús d’aquesta moneda, Hal Finney, que també va ser candidat a ser el veritable Satoshi Nakamoto. Molts d’aquests personatges assenyalats com a pares de Bitcoin s’han mogut entre el silenci còmplice i el desmentit ambigu.

Aquesta vaguetat generalitzada ha fet créixer el misteri i la llegenda, fins al punt que algun mitjà ha apuntat que en realitat podrien ser tots ells alhora i que amb el seu anonimat es protegeixen de possibles acusacions del govern dels EUA, que considera que Bitcoin amenaça l’estabilitat del dòlar. A més, se sap que Nakamoto té un compte amb un milió de bitcoins, equivalent a uns 400 milions de dòlars, tot i que mai els ha tocat.

Potser aquesta aura novel·lesca sigui la que expliqui el rebuig que la figura de Craig Wright ha suscitat entre els promotors de Bitcoin. Wright, un empresari i enginyer australià que ha fundat diverses companyies de ciberseguretat, va assegurar la setmana passada que ell era el pare de Bitcoin després que al desembre del 2015 les revistes Wired i Gizmodo l’assenyalessin com el nou aspirant a autèntic Satoshi Nagamoto.

Però la figura de Wright és poc literària: no té un gran expedient acadèmic i encara que se’l reconeix com un professional de talent, se’l veu més com un home de negocis, més aviat tèrbol, que com un activista llibertari en contra del poder financer de bancs i governs sobre les nostres divises. Wright va mentir en el passat assegurant que tenia un doctorat i, a més, ha tingut problemes fiscals amb el govern australià. No sembla el Nakamoto dels nostres somnis. Tot i així, les proves que va presentar Wright com a pare del Bitcoin són força contundents: va aportar les claus criptogràfiques privades amb les quals Nakamoto va fer les primeres transferències de Bitcoin a altres activistes i també va aconseguir enviar missatges, amb els comptes que abans de 2010 feia servir Nakamoto, a alguns dels seus vells camarades.

Aquests dos fets només poden haver sigut executats pel veritable Sitoshi Nakamoto... A no ser, esclar, que Wright hagi hackejat els servidors originals de Bitcoin, una possibilitat que aludeixen els seus detractors; al cap i a la fi, es tracta d’un expert en ciberseguretat. El que no queda clar és l’interès que pot tenir Wright a declarar-se pare de Bitcoin.

S’apunta que l’accés als dipòsits de Nakamoto li permetrien arreglar els seus problemes fiscals, però no està clar com. El que sí se sap és que Wright ha utilitzat en els últims anys la idea que ell era Nakamoto per aconseguir inversors per a les seves empreses; tal com ell mateix apuntava en el seu blog personal: “No és el mateix ser Jean-Paul Sarter que ser Jean-Paul Sartre, premi Nobel de literatura”. En aquest sentit, la revista Wired, que el va descobrir, especulava que al final tot podria ser un engany ordit pel mateix Wright per captar inversors però que finalment se li ha anat de les mans. Veritablement, en moments com aquests es troba a faltar el poder d’un simple test de compatibilitat d’ADN.