EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

Florentino Pérez: el Bernabéu com a trampolí de l'èxit empresarial

El president del Reial Madrid i d'ACS ha sabut combinar política, negocis i futbol. El còctel li ha valgut l'entrada a l'Olimp empresarial, però els creditors comencen a trucar a la seva porta

Segurament Eduardo Pérez, un petit empresari madrileny amb una perfumeria i una drogueria, mai va imaginar que el seu tercer fill, Florentino Pérez (Madrid, 1947), arribaria a ser la desena fortuna d'Espanya. Enginyer de ponts i camins, Florentino va entrar al sector públic a l'època final del franquisme, un vincle que va intentar mantenir durant la Transició afiliant-se a la UCD i fundant el Partido Reformista amb Miquel Roca Junyent. Després del desastre electoral d'aquest últim partit es va dedicar en exclusiva al sector privat, en què va comprar la catalana Construcciones Padrós SA quan estava a punt de fer fallida.

Ascens empresarial

Els contactes i l'olfacte empresarial de Florentino van convertir l'empresa en el primer graó d'un ascens imparable en el món de la construcció.

Florentino no formava part de les famílies tradicionals de l'elit empresarial espanyola però va saber captar l'interès dels germans March, una de les principals fortunes del país, per crear ACS amb ell al capdavant.

La gran amistat que l'uneix al president de La Caixa, Isidre Fainé, li va permetre coordinar els dos gegants per crear Abertis. A més, l'estreta relació amb el conseller delegat del Santander, Alfredo Saénz, li va servir per gaudir de finançament tant per a les seves operacions empresarials com personals, com va acreditar en el seu moment el periodista Martí Perarnau. També va saber atreure al capital d'ACS els milionaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer.

En aquell moment Florentino Pérez ja es feia amb l'elit empresarial, però mai ha estat un gran amant dels actes socials de la classe alta. Les seves festes preferides no eren en una urbanització de luxe, sinó a la llotja d'honor de l'estadi Santiago Bernabéu.

De petit, al contrari que els seus companys d'escola, Florentino Pérez deia que no volia ser jugador del Reial Madrid, sinó el president. Ho va intentar per primer cop el 1994 però no va ser fins al 2000 que ho va aconseguir. Les claus de la llotja del Bernabéu li van servir com a catalitzador del seu èxit i tant polítics com empresaris es van convertir en assistents habituals dels partits del Reial Madrid. Florentino els prestava (i els presta) totes les atencions possibles. José María Aznar, molt aficionat al futbol, hi anava sovint i l'època del Madrid galàctic va coincidir amb l'època daurada de la construcció.

Entre obres i 'pelotazos'

El creixement i els fons europeus van permetre grans inversions i ACS va fer realitat la nova terminal de Barajas, així com la connexió per metro fins a l'aeroport. Sense comptar amb el pelotazo que va suposar vendre la Ciutat Esportiva del Reial Madrid gràcies a una polèmica requalificació dels terrenys.

Florentino tenia coneguts a totes les administracions públiques i en la seva primera etapa com a president del Madrid la capitalització d'ACS en borsa es va multiplicar per cinc, més que la de qualsevol rival. Gràcies a això, la fortuna personal de l'anomenat ser superior va créixer dels 150 als 680 milions d'euros. Es va comprar un iot de luxe, que va batejar amb el nom de la seva dona, Pitina. El vaixell, però, no es mou gaire del port de Palma perquè Florentino no té temps lliure.

Tot i deixar la presidència del Reial Madrid el 2006, Florentino hi va tornar tres anys més tard sense ni tan sols celebrar eleccions. No s'hi va presentar ningú més. Ara, tot just guanyada la primera Lliga de la seva segona etapa i amb els 65 anys acabats de fer, sembla que ACS comença a fer aigües, ofegada pels deutes.