Bayer inverteix, però Torraspapel perilla

Els capitals estrangers ja fa mesos que s’han tornat a fixar en el mercat espanyol i català. Però ara sembla que també revifa la inversió productiva. Ara que gairebé tothom coincideix que ha de ser la indústria la que ens ha de treure de la crisi, és una bona notícia comprovar com també les grans corporacions químiques tornen a confiar en les seves fàbriques ibèriques. Bayer ha anunciat aquesta setmana que ampliarà les exportacions de poliuretans que fabrica a la petroquímica de Tarragona a set països del sud-est europeu (Sèrbia, Bòsnia, Eslovènia, Itàlia, Grècia, Romania i Bulgària). Les vendes d’aquest tipus de plàstic produït a Tarragona van arribar als 85 milions d’euros l’any passat, una xifra que ara vol incrementar un 20%. Els poliuretans s’utilitzen com a aïllants en sectors com el de la construcció i de l’automòbil, que han patit molt en el mercat espanyol. Per això, Bayer ha intentat compensar la caiguda del mercat interior amb les exportacions, encara que sigui a països certament llunyans. I tot això amb el problema afegit dels sobrecostos energètics, que ja eren elevats i que l’última reforma energètica del govern espanyol ha acabat de recargolar. Els sistemes de cogeneració que durant anys havien aixecat indústries intensives en electricitat com la química o la paperera han hagut de plegar veles. I així, mentre Bayer ha pogut compensar aquests costos, altres empreses ja rumien on traslladaran produccions.

És el cas de Torraspapel, que també aquesta setmana ha enviat un comunicat certament inquietant, en què amenaça de desviar inversions precisament per la factura elèctrica. S’ha de tenir en compte que l’empresa del grup Lecta manté fins a sis plantes a Espanya, i que ha fet un gran esforç els últims anys per modernitzar-les. Així doncs, Bayer i Torraspapel, dues cares de la mateixa moneda.