ENTREVISTA
DANI SÁNCHEZ UGART
Barcelona

Nic Olivé: "A Barcelona hi ha un boom de 'start-ups', però molt poca paciència"

Exconseller de Mango i fundador de la xarxa social Please

Nic Olivé / PERE TORDERA Zoom

Amb una gran dosi de didactisme, Nic Olivé explica per a què serveix Please, la xarxa social que acaba de crear. Està pensada com a canalitzadora de suggeriments a les marques i per fer que l'usuari se senti un "petit consultor".

Com sorgeix la idea de Please?

Estem convençuts que els millors prescriptors d'una marca són els usuaris. I, amb les primeres proves, ens vam adonar que els consumidors estem disposats a millorar i a proposar noves idees sobre el producte.

Please és com la clàssica bústia de suggeriments.

És exactament això, però en obert. Tens un seguit d'idees que t'ofereixen els teus propis consumidors.

¿Per a la marca és publicitat?

Sí, però microsegmentada. Els usuaris estem una mica cansats que ens intentin endossar anuncis. La majoria de xarxes s'han utilitzat més per parlar que per escoltar. Aquí la marca no pot empènyer continguts, el protagonista és l'usuari.

Per què el nom Please?

En fase beta treballàvem amb el nom Challengr, però ens vam adonar que era millor tenir un nom fàcil, universal i que no generés fricció. Vam obrir uns quants dies de reflexió i va sorgir la paraula please i ens va agradar molt perquè té dos significats: sisplau i complaure.

¿Hi ha un excés de xarxes socials que s'assemblen?

Les xarxes sempre es toquen per punts. Hi ha molts elements de connexió. Quan l'usuari és a Please només es parla de marca, d'idees. Ens toquem amb els tips de Foursquare, però ells estan molt centrats en l'establiment físic.

¿La publicitat ha fet el salt definitiu a internet?

Els community managers són els nous especialistes en comunicació de l'empresa. I la inversió intenta anar on és la conversa de les marques.

¿No se'n fa un gra massa, del que es diu a les xarxes?

Això passa a Twitter, que és la conversa per excel·lència, però és molt efímera. Els temps de Please són diferents. Les idees queden reposades en un lloc, per tant, el responsable de comunicació no n'ha d'estar pendent cada cinc minuts. De vegades fem el paral·lelisme que Instagram va permetre que qualsevol es convertís en un professional de la fotografia i Twitter va permetre que qualsevol es convertís en un bloguer. La nostra ambició és que qualsevol persona es converteixi en un petit consultor.

Com captaran usuaris?

Hi ha milions de persones disposades a compartir bones idees. I les marques vénen al darrere. Només algunes, perquè la que ha de muntar un consell d'administració per obrir un compte a Twitter potser no vindrà. Però n'hi ha d'altres, com Nespresso i Starbucks, que no tenen por a la conversa social.

Tenen pressa?

A Barcelona hi ha un boom de start-ups , però no es dóna el suficient temps de maduració als productes. Hi ha poca paciència. Molts projectes es llencen al cap de sis mesos. Això ens sembla erroni, perquè el més important per a un projecte així, que és complex, és construir un equip que tingui la capacitat d'anar modificant i pivotant sobre la millora de l'experiència. I això vol temps. Nosaltres som pacients, no ens ho juguem tot a l'última carta.

Mango en són clients?

Amb Mango hi tinc una relació i un afecte especials. Segur que hi seran, però no com tothom.

Ja negocien?

Encara no. Això ha d'estar alineat amb una estratègia. I Mango ho fa molt bé, sap molt bé per a què fa servir cada xarxa. I hem de parlar amb el seu equip perquè ho complementin. Volem arribar a empreses així amb tots els recursos desplegats.

¿De què li ha servit l'experiència a Mango?

El balanç de Mango és molt més positiu del que diré, però, en el que està relacionat amb això, m'ha ajudat en dues coses: a treballar amb persones -jo estava al càrrec de 8.000 persones, per tant, coneixia gent de tot el món- i també m'ha ajudat a veure que el món és molt gran, no hi ha frens i no et pots tancar en un món petit.

PERFIL

Nic Olivé (Granollers, 1973) va aprendre com a directiu de Mango "que el món és molt gran". Tenia més de 8.000 persones al seu càrrec i una feina que l'obligava a viatjar per tot el món supervisant l'obertura de noves botigues. A l'estiu, però, va decidir aparcar aquesta etapa i fer-se emprenedor. El bagatge de Mango li ha permès fundar Please, una xarxa social disponible per a telèfons mòbils Android i Apple que, des de Granollers, pretén posar en contacte les marques de tot el món amb els seus clients, que poden enviar-los suggeriments. Fa només unes setmanes que han arrencat, després d'un any i mig de feina i un equip de 12 persones "irreverent i que no hi entén de jerarquies". No té pressa per créixer, però no es posa cap frontera. Aspira a arribar a "la Champions" de les xarxes socials: els Estats Units.