FINANCES
ALBERT VIDAL
Barcelona

El desè banc és la referència a Espanya

Bankinter manté la millor ràtio de rendibilitat d’entre totes les entitats que operen a l’Estat i ja creix a l’exterior

El desè banc  és la referència  a Espanya / I.V. Zoom

El 10 de desembre les sis entitats bancàries més importants d’Espanya es van trobar a la seu madrilenya de l’Iese. Hi eren totes. El Santander, el BBVA, CaixaBank, etc. Un assistent, però, es va fixar en un detall: la munió de corbates taronges que acompanyaven la representant de la setena entitat convidada. “Sembla la més important i són els més petits”, va dir.

Aquelles paraules retrataven una paradoxa significativa. El taronja és el color corporatiu dels treballadors de Bankinter, una entitat que, per actius, és només la desena entitat d’Espanya, per darrere dels grans, de Bankia, el Sabadell i el Popular, però també és més petita que Unicaja, Ibercaja o Kutxabank. Al sector, però, tenen clar que la mida no ho és tot i per això María Dolores Dancausa, la seva consellera delegada, va ser convidada a un acte restringit als més grans. I no ho va ser pel seu tracte afable ni la seva condició de dona, cosa que la converteix en una rara avis del panorama bancari espanyol, sinó perquè l’entitat que dirigeix aquesta burgalesa s’ha convertit en tota una referència per la seva alta rendibilitat.

En un moment de tipus d’interès en mínims històrics, amb l’economia encara tocada i el sector mirant de deixar enrere desesperadament la seva sobreexposició al totxo, la rendibilitat s’ha convertit en el Sant Grial del sector financer. I ningú se n’està sortint com Bankinter: aquest banc, amb uns actius el 30 de juny de 57.955 milions d’euros, va guanyar 300 milions d’euros fins al setembre. I ha aconseguit una ROTE (rendibilitat sobre els passius tangibles) que arriba al 10,7% en els tres primers trimestres de l’any.

La xifra és la més alta d’entre totes les entitats espanyoles. Supera el Santander (que té un 10,09% a Espanya i un 7,4% a tot el grup); Bankia, que es queda en el 9,8% en el primer semestre, i el Sabadell, que frega el 6%. Per sota queden el BBVA, amb un 5,4%; CaixaBank, amb un 4,1%, i el Popular, amb un 2,9%.

El banc taronja arriba aquest any al mig segle d’existència i té clar el perquè del seu èxit: “El secret és l’especialització”, afirma Dancausa. L’entitat està centrada en rendes mitjanes i altes, és a dir, en clients d’un poder adquisitiu alt, que són els que estan ara més buscats.

Una clau que explica el model de Bankinter és la seva fortíssima quota desicavs, un producte habitual entre les grans fortunes. El banc que presideix Pedro Guerrero i té com a accionista de referència Jaime Botín (germà del desaparegut Emilio) engloba un 14% de les sicavs de l’Estat, amb una evolució a l’alça: el 2014 una de cada tres noves societats d’inversió la va fer aquesta entitat. A més del seu bon paper en banca privada, Bankinter també és un competidor fort en banca d’empresa i ha sigut així com ha superat les complexitats de la banca minorista.

Tampoc es pot menystenir un altre detall: al llarg de la crisi, tot i ser objecte de nombrosos rumors, Bankinter no ha comprat altres entitats. Però ara que viu un moment dolç aquesta tendència ha canviat. Bankinter acaba de gastar-se 100 milions per comprar la xarxa de Barclays a Portugal, on té 84 oficines, a més del negoci de pensions i assegurances de l’entitat britànica al país lusità.

A Catalunya, que representa el 13% del negoci de Bankinter, l’entitat té 260 treballadors i uns 140 col·laboradors. Al capdavant hi té Eduard Gallart, que explica que el banc té “un caràcter absolutament diferent dels altres”. Ho exemplifica parlant d’oficines. “Nosaltres no en tanquem, el nostre model és un altre”, diu, recordant que les oficines tradicionals suposen a Catalunya menys d’un terç dels seus punts de venda.

La conferència de Dancausa a l’Iese va acabar amb un vídeo, tan impactant com hilarant, en què la cúpula directiva del banc cantava a l’escenari d’un teatre la cançó Resistiré, del Dúo Dinámico. El seu entusiasme demostrava que a Bankinter viuen un moment dolç, però la cançó no era la més indicada: avui Bankinter fa molt més que resistir.