OPINIÓ
JORDI FABREGAT

'Banc dolent' (i 2)

Com ja vam dir la setmana passada en la primera part d'aquest article, la clau de la creació d'un banc dolent és el preu al qual els bancs li venen els seus actius dubtosos. Si el preu és molt alt, s'afavoreix el banc i es perjudica els accionistes del banc dolent , que després han d'intentar recuperar els diners venent pisos, solars i la resta de drames els anys següents.

Si el preu és baix, els bancs assumeixen una quantitat més gran de pèrdua i el treball es fa més senzill per als gestors del banc dolent a l'hora de liquidar amb plusvàlues els actius adjudicats.

Però el preu baix pot portar els bancs a tenir moltes pèrdues i, fins i tot, a entrar en fallida si aquestes pèrdues són superiors al capital propi. El camí que sembla que vol seguir el govern espanyol és el segon.

Obligarà a aprovisionar addicionalment la banca, fins i tot els actius immobiliaris no considerats dubtosos. Però és que molts són renovacions que s'han concedit a promotors que no pagaran ni de broma.

Així que ja ens sembla bé aquesta aproximació. Un cop aprovisionats els actius, les pèrdues ja les tindran assumides els bancs, i per això ja podran vendre els seus actius al banc dolent . Els bancs cobraran en efectiu o en altres actius amb una garantia que serà suficient per obtenir finançament del Banc Central Europeu.

Això els permet substituir un actiu que no poden convertir en liquiditat per un altre que els permeti tenir-la i, amb aquesta liquiditat -esperem-, tornar a concedir préstecs i poder finançar-se als mercats internacionals.

Jordi Fabregat és Director del màster executiu en finances d'Esade