OPINIÓ
JORDI FABREGAT

'Banc dolent'

Un banc dolent és un banc que es porta malament. Per tant, se'l castigarà sense pati i sense sortir el cap de setmana. Encara no es coneixem els detalls del banc dolent espanyol, però l'objectiu és netejar els actius "contaminats" dels balanços dels bancs. A l'actiu del balanç hi apareixen tots els préstecs que els bancs han concedit (hipoteques, crèdits al consum, inversions en actius de renda fixa o variable, crèdits concedits a altres bancs, etc.). El problema que hi ha actualment és que els crèdits que els bancs han concedit al sector immobiliari són, aproximadament, de 300.000 milions. I se suposa que més de la meitat, 180.000 milions, són de cobrament dubtós. Això no tan sols és un problema de solvència, perquè hi pot haver pèrdues latents (un concepte que hem explicat recentment) en el valor dels actius, sinó que a més aquests actius no generen cap ingrés, i potser sí costos de manteniment si ja els tenim en forma de solars, pisos o promocions a mig construir.

Un banc dolent intenta que els bancs substitueixin aquests actius per altres que tinguin el mateix valor però als quals els bancs puguin treure un rendiment o obtenir-ne liquiditat. La clau serà el preu a què els bancs normals vendran els actius al banc dolent , que sembla que serà baix perquè les pèrdues es quedin en el banc i no les paguin els contribuents. Els inversors que posin diners al banc dolent per comprar actius "contaminats" poden ser l'Estat o fons especialitzats. D'aquesta manera, els bancs normals obtindran liquiditat per poder atendre els seus venciments o tornar a prestar a empreses i a particulars.

Jordi Fabregat és Director del màster executiu en finances d'Esade