BYOD: quan l'amo estima el teu telèfon i el teu iPad
Les empreses veuen cada vegada amb més bons ulls la diversitat d'aparells informàtics entre els empleats per l'estalvi que suposa
Els directors de sistemes de les empreses s'ho prenien com una broma de mal gust: "¿Els empleats utilitzant els seus propis smartphones i portàtils com a eines de treball? Sí, home! Uns amb Mac, altres amb Windows, uns amb Blackberry, altres amb Android... Buf, quina amanida més difícil de digerir i costosa de gestionar! I quin perill per a la seguretat: tots pujant i baixant arxius al núvol sense cap control i accedint a webs de dubtós contingut. Impossible!"
Però l'excés de zel d'aquests buròcrates de la informàtica ha servit de poc. Cada vegada són més els empleats que fan servir els seus propis equips (portàtils, tauletes, smartphones i programari de tota mena) per treballar, deixant de banda les rústiques eines que els proporcionen les empreses i sense necessitat de burlar els paranys de (suposada) seguretat. Tal és la força d'aquesta realitat que moltes empreses han començat a facilitar que els empleats portin a la feina els seus aparells. És la política del BYOD (bring your own device , literalment: porta el teu propi aparell), i ja és una realitat en moltes empreses.
Implantació als EUA
Segons una enquesta de Cisco a 600 directors de sistemes, el 95% de les empreses dels EUA permeten l'ús d'aparells propis com a eines de treball i un 36% afirmen que a més donen servei tècnic a qualsevol aparell. Aruba Networks, una altra firma de programari, va enquestar 800 responsables TIC d'empreses europees amb resultats similars: un 69% permeten el BYOD, tot i que només un 22% de les empreses afirmen que més d'un 25% dels empleats utilitzen els seus propis aparells.
Les raons que empenyen les empreses a un canvi tan radical són els estalvis en despeses informàtiques, el reforç de les polítiques de recursos humans i l'augment de la productivitat (més teletreball). Cisco estima que les empreses es poden estalviar entre 300 i 1.300 dòlars per empleat, depenent del rol que tingui i del grau de cobertura que dediqui l'empresa al BYOD.
Així, hi ha companyies que no només permeten que els empleats portin els seus aparells, sinó que els hi deixen triar i a més a més en cobreixen una part o la totalitat del cost. Cisco, que predica amb l'exemple i té una àmplia política BYOD -tot i que no cobreix el cost total dels aparells- assenyalava fa poc que el seu estalvi en TIC està entre el 17% i el 22%.
Altres companyies no ho fan des d'una perspectiva pura de costos, sinó que l'objectiu addicional és millorar el tracte als empleats, considerant-los com a usuaris amb necessitats personals i oferint-los llocs de treball més atractius, sobretot en els sectors més competitius.
Les empreses, però, reconeixen que desfer-se del cost dels terminals (el maquinari) no és cap panacea i que cal tenir en compte aspectes organitzatius i de gestió. Per abraçar realment el BYOD cal un canvi en la manera de dissenyar i administrar les xarxes i en el programari corporatiu, perquè sigui capaç de suportar una àmplia gamma de dispositius mòbils, proporcionar nous entorns al núvol, augmentar l'accés a la xarxa per als empleats i millorar en qüestions de seguretat.
