PROPIETAT INTEL·LECTUAL
-GINA TOST I XAVIER VIDAL

Pirateria a l’empresa

El nou Codi Penal no només endureix les penes contra l’ús de programes informàtics sense llicència sinó que faculta els fabricants per investigar

Pirateria  a l’empresa Zoom

Segons dades de la BSA The Software Alliance, la principal associació de fabricants de programari mundial, el 42% de les empreses catalanes fan servir programes sense la corresponent llicència legal d’ús, un 13% més que la mitjana europea. Aquesta manera de fer s’ha convertit en una pràctica d’alt risc des del juliol passat. La reforma del Codi Penal preveu penes molt dures per a la pirateria informàtica, com una condemna de fins a quatre anys de presó per als administradors de les empreses en què es descobreixi que s’han fet servir programes comercials sense pagar la llicència. A més, les noves condicions legals permeten multes de fins a 288.000 euros, clausura de la seu, suspensió de les activitats comercials, inhabilitació per obtenir subvencions de l’administració i, fins i tot, la intervenció judicial i la dissolució de la persona jurídica de l’empresa. Carles Pérez, portaveu de la BSA a Espanya, creu que aquest règim de sancions “és prou exigent perquè les empreses es prenguin seriosament la gestió legal dels programes d’ordinador”. Molts professionals consideren aquestes mesures excessives. Arnau Sans, programador i dissenyador independent de pàgines web, considera que “la suspensió de l’activitat és totalment excessiva: ¿és més greu piratejar programari que declarar l’IVA de forma fraudulenta o acomiadar il·legalment un treballador?”

Aquest nou marc legal, a més, faculta els fabricants de programari per investigar i denunciar possibles fraus contra la propietat intel·lectual. La BSA, per exemple, pot rebre denúncies anònimes via web que serveixen de base per sol·licitar actuacions judicials amb l’objectiu de fer inspeccions sorpresa per caçar delictes in fraganti. Carles Pérez explica que “la llei permet als fabricants de programari demanar als jutjats registres sense previ avís” si hi ha “indicis fonamentats de l’existència de còpies il·legals de programes d’ordinador”. Això significa, per exemple, que un treballador acomiadat pot denunciar la seva companyia a la BSA a través d’internet i iniciar així una inspecció judicial de conseqüències legals imprevisibles. De fet, la majoria de les denúncies que va tramitar la BSA el 2014 provenien d’extreballadors. A Catalunya, en concret, es preveu un augment important d’investigacions judicials respecte de les sis que hi va haver el 2014 perquè “el 2015 la BSA ha rebut i tramitat més denúncies que el 2014”, assegura Carles Pérez.

Si les sancions són tan dures, ¿com és que es fan servir tants programes sense llicència en gairebé la meitat de les nostres empreses? Carles Pérez creu que es tracta d’una “qüestió de cultura empresarial”. El cost econòmic de legalitzar el programari és més assumible per a una gran companyia que per a una pime. Microsoft i Adobe estan entre les empreses amb més programes usats sense llicència. El paquet ofimàtic Office 2016 per a empreses, per exemple, costa al voltant dels 300 euros a l’any (500 euros la versió professional). En el cas d’Adobe, el popular Photoshop costa uns 30 euros al mes, i totes les aplicacions del pack Creative Cloud surten per 70 euros al mes. La BSA xifra en més de 750 milions d’euros a l’any el perjudici econòmic per l’ús de programari sense llicència a Espanya.

Arnau Sans pensa que seria bo disposar d’ajudes “per fomentar l’ús legal de programari de pagament”. La duresa de les sancions que preveu la llei, però, no sembla que sigui proporcionada al preu de les llicències comercials de programari: fins a 288.000 euros de multa per deixar de pagar un cost que difícilment superarà els cinc o sis mil euros l’any en el cas d’una petita empresa. El problema és que el programari lliure no sempre és una alternativa. Arnau Sans creu que en sectors “com ara el disseny o l’edició de vídeo hi ha poques alternatives a programes de pagament absolutament prohibitius”.

Calia l’efecte de l’entrada en vigor de les noves mesures, que segons la BSA ha sigut positiva. Carles Pérez explica que hi ha “un increment important de la conscienciació empresarial”. També hi ha influït el fet que la majoria dels riscos en seguretat informàtica per a les empreses provenen de l’ús de programari il·legal, sovint infectat amb virus. Un estudi de la consultora ING fet el 2014 assegura que la instal·lació de programari pirata generava problemes de virus, troians i malware en el 61% dels ordinadors que el feien servir. Tot i les elevades multes, els fabricants de programari “no busquen cap mena de lucre ni fer negoci”, afirma Carles Pérez. Per aconseguir reduir l’ús il·legal de programari, la BSA ha posat en marxa campanyes d’informació i conscienciació a internet (http://www.leysoftware.net). Una de les dades que criden més l’atenció d’aquesta web és que “augmentar en un 1% l’ús de programes legals implicaria un augment del PIB espanyol en 1.500 milions d’euros”, tot i que no especifiquen com es produiria això.