Aquesta setmana he tingut el gust de ser present en la presentació del primer llibre de Lluís Soldevila, en què afirma que “ èxit s’escriu amb a ”. No és la meva intenció desvelar el misteri sobre tan contundent afirmació, ni molt menys. La meva intenció és reflexionar-hi en unes ratlles, senzillament.
La base que en Lluís aplica per fer millorar les persones en l’àmbit professional és l’autoconeixement. Però en lloc de fer-ho a l’estil curandero (dorm al costat d’un all i l’entrevista de feina de demà t’anirà perfectament), ho fa utilitzant tècniques de consultoria professional, és a dir, les tècniques que utilitzen les grans multinacionals per créixer. I jo em pregunto: com és que ningú no ho havia pensat abans?
Les empreses tenen tècniques i exercicis per mesurar el seu rendiment, per veure per on han de millorar, per preveure quan fallaran i quan tindran èxit. En canvi, les persones solem aplicar-nos remeis molt més casolans quan volem millorar. Per què no fem el mateix, doncs? Això és el que proposa en Lluís i el que fa perdre la son a un servidor.
Per exemple l’anàlisi DAFO, l’eina per analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les empreses, també es pot aplicar en l’àmbit personal. Tot el que tingui o pugui tenir a veure amb rendiment empresarial ho apliquem a rendiment personal. El resultat? Obtenir de veritat un autoconeixement (comença amb una a ) complet, per fer-nos més forts en el que cap remei pot millorar: l’actitud (també amb a ) davant els reptes. I ja no puc dir més, o en Lluís s’enfadaria. Però veieu per què èxit no s’escriu amb e?
