Avets naturals amb denominació d'origen

La regió del Montseny-Guilleries s'ha convertit en el principal productor d'arbres de Nadal del sud d'Europa

Albert Gallifa va treballar molts anys d'informàtic, fins que un dia es va atipar de viatjar i va decidir reprendre el negoci familiar: una plantació d'arbres de Nadal a Sant Hilari Sacalm. Era l'any 2002 i llavors la finca de dotze hectàrees que el seu avi va transformar de camp de patates en viver d'avets era poc rendible. "L'arbre de Nadal és un producte molt estacional, en dos mesos has de fer totes les vendes d'un any. Així que vaig apostar per l'exportació i per diversificar el negoci amb el cultiu de planta ornamental", explica Gallifa al mig d'una filera d'avets d'un metre d'alçada i més de cinc anys d'edat.

"El principal repte d'aquest negoci és el factor temps: un arbre triga sis o set anys a poder-se vendre, però alhora això serveix de barrera d'entrada de nous competidors", afegeix Gallifa, que avui és el president de l'Associació de Cultivadors d'Arbres de Nadal de Catalunya, CANAC. L'entitat representa una trentena de propietaris de vivers d'avets naturals de la zona del Montseny-Guilleries. "Una regió privilegiada respecte als competidors escandinaus, ja que tenim un subclima atlàntic dins un clima mediterrani, cosa que garanteix més hores de sol i alhora nits fresques", assegura el president.

Els últims anys la regió gironina s'ha convertit en el principal nucli productor d'arbres de Nadal del sud d'Europa. En total, l'associació exporta prop del 50% de la producció, principalment a França, Itàlia, Anglaterra, Rússia i fins i tot al nord d'Àfrica, per a ambaixades i hotels.

Trencar perjudicis

"La crisi i l'arribada de l'arbre artificial fet a la Xina ens han fet molt de mal, però gràcies a l'exportació ens hem pogut recuperar", afegeix l'empresari.

Tot i que l'arbre de plàstic és més barat i fàcil de reutilitzar -fins i tot n'hi ha de plegables-, Gallifa insisteix que és erroni pensar que és més ecològic que un de natural. "Les zones rurals s'estan despoblant i treballar la terra com fem nosaltres és una bona defensa perquè no quedin abandonades del tot. Els camps de cultiu impliquen obrir pistes forestals, que ajuden a evitar incendis, i plantar arbres, que a part de complir amb la seva funció natural de produir oxigen també generen negoci", explica Gallifa. "Per cada arbre que es ven se'n planten cinc de nous", aclareix l'agricultor, que deixa clar que els avets no es talen dels boscos forestals sinó de vivers. A part d'això, els avets naturals, a diferència dels artificials, "són replantables o reciclables, ja que després de ser recollits serveixen per fer adobs en compostatge".

Per donar un impuls al sector, la CANAC ha sol·licitat a Brussel·les la denominació d'origen protegida (DOP) Avets Montseny-Guilleries, en fase de tramitació. Alguns cultivadors, com Gallifa, també tenen la certificació de producció mediambiental sostenible holandesa MPS. "Fem servir el mínim d'herbicides", assegura Gallifa mentre passa pel costat d'una pila d'arbres talats, a punt de ser carregats. La CANAC no té xifres de facturació fiables, però Gallifa calcula que la producció total anual és de 100.000 abres.