CONSTRUCCIÓ
XAVIER GRAU

Austràlia, el nou Eldorado del totxo espanyol

Les grans constructores de l’Estat busquen als antípodes oportunitats de negoci i d’inversió en grans infraestructures i concessions

monde Zoom

Les grans constructores de l’Estat han intentat sobreviure a la llarga crisi del sector a Espanya amb la diversificació i la internacionalització. L’entrada en les energies renovables i la cerca de grans infraestructures en altres països han sigut claus per sobreviure. I de tot el planeta, les grans de l’Íbex s’han fixat en un punt: Austràlia. La llunyania no sembla un problema si un país dóna oportunitat de negoci. La clau és la necessitat d’externalitzar en règim de concessió les grans infraestructures que té l’executiu de Canberra i la falta de grans autopistes en molts dels estats de l’illa gegant.

Segons l’OCDE, la població d’Austràlia augmentarà un 25% fins al 2030, bàsicament a les ciutats de la costa, que necessitaran infraestructures per valor de 20.400 milions de dòlars australians (gairebé 13.000 milions d’euros). El primer ministre, Tony Abbott, ha dit que el desenvolupament d’infraestructures és prioritari i s’ha compromès a invertir 50.000 milions de dòlars australians (més de 31.000 milions d’euros) entre el 2014 i el 2020.

El degoteig d’empreses espanyoles que han fet una aposta per Austràlia és incessant. Algunes, com ACS, Acciona o Ferrovial, amb èxit. Altres, com la catalana Abertis, ho han intentat, però sense aconseguir-ho.

En volum, Austràlia encara no és un dels principals mercats de les constructores espanyoles, però el creixement és important. Segons la patronal de les grans constructores, Seopan, l’any 2013 només suposava l’1% de la producció. Però va guanyant pes mentre el mercat europeu en perd. Del 2012 al 2013 la contractació es va multiplicar per tres, passant de 73 a 299 milions, i la facturació al país dels cangurs va créixer aproximadament el 50%, fins a arribar als 208 milions d’euros. I aquestes xifres s’han superat de molt els anys 2014 i 2015 amb les adjudicacions milmilionàries que han tingut empreses de l’Estat. A més, el negoci no és només de construcció, com indica Seopan, sinó també d’altres activitats relacionades com la gestió i el finançament de concessions, 'handling' (serveis de terra) d’aeroports, serveis urbans, mobiliari urbà, cicle integral de l’aigua o energies renovables.

Els megacontractes han elevat aquestes xifres clarament el 2014 i el 2015. En alguns casos, constructores espanyoles han competit entre elles, com en el túnel de Melbourne, que Acciona es va endur per davant de Ferrovial. En altres han col·laborat, com en la circumval·lació de Toowoomba, signada fa un mes, que es va adjudicar un consorci en què participen Acciona i Ferrovial.

Acciona, que va entrar a Austràlia el 2002 en el sector de l’energia, va ampliar la seva presència el 2007 amb la construcció i l’aigua, i va certificar el seu gran èxit el 2014 en endur-se el contracte més gran: un tram de l’East West Link de Melbourne, que inclou un doble túnel sota la ciutat. Aquesta obra la va obtenir en consorci amb el soci local Lend Lease i la francesa Bouygues, i suposa uns 4.300 milions d’euros. A banda d’aquest projecte i la circumval·lació de Toowoomba -un contracte de 2.800 milions-, la companyia controlada per la família Entrecanales ha invertit 430 milions d’euros en energies renovables i està fent projectes d’infraestructures per 2.800 milions; destaca l’obertura del túnel Legacy Way a Brisbane. La construcció ha superat tots els rècords mundials de velocitat de tunelació. També està fent un tram de l’autopista Pacific Higway, a Nova Gal·les del Sud, o el tramvia del sud-est i centre de negocis de Sydney, a banda de participar en un 50% en l’operadora de la dessaladora d’Adelaida i de formar part del consorci de construcció, operació i manteniment de la planta d’aigua de Mundaring, situada a Perth.

Altres companyies del sector amb gran presència al país dels cangurs són ACS i Ferrovial. La constructora que presideix Florentino Pérez fins i tot va comprar una empresa local, Leighton. Fa uns dies una filial d’ACS a Austràlia, Cinic, es va adjudicar la supressió de quatre passos a nivell a Melbourne per 216 milions. ACS també es va adjudicar un tram de Westconnex, l’autovia urbana que creuarà Sydney, per 1.900 milions. El mateix Florentino Pérez destaca que dels 34.881 milions d’euros de vendes d’ACS un 27% vénen d’Austràlia, que dins de la companyia ja supera Europa, que aporta el 26%. Tot i això, el lideratge és d’Amèrica del Nord, amb el 34%. Destaquen projectes com el Nort West Rail Link, per 1.850 milions d’euros, el nou hospital Northen Beaches de Sydney per 365 milions o els treballs a la mina de ferro Raoy Hill per 224 milions.

L’oportunitat que ofereix Austràlia també l’han vist altres companyies de l’Estat, com és el cas de Consentino, el fabricant de Silestone, que ja té instal·lacions pròpies a Melbourne, Brisbane i Sydney; la pública Navantia, que fabrica i manté fragates per a la marina d’Austràlia, o Elecnor, que construirà un parc solar fotovoltaic de 72 megawatts per 95 milions d’euros per a l’empresa local FRV.