ELS MERCATS
BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Austeritat avui, competitivitat demà

Les diferències a l'hora d'aplicar polítiques de sortida a la crisi han anat distanciant en els últims anys els dos costats de l'Atlàntic fins a entrar en una guerra ideològica. Mentre que als Estats Units l'administració Obama, amb el suport de la Reserva Federal, apostava pels plans d'estímul i la injecció de fons a l'economia, els estats del Vell Continent, capitanejats per Angela Merkel i el BCE, s'han decantat per les retallades i la reducció del deute.

La setmana passada vam viure un dels moments més importants de l'any en qüestions econòmiques i borsàries, i un pas més en aquesta guerra ideològica. La Fed, presidida per Ben Bernanke, es va comprometre a injectar 40.000 milions de dòlars mensuals a la feble economia nord-americana mitjançant la compra de bons.

Una setmana abans, el BCE s'havia compromès a comprar deute dels països perifèrics, però imposant un reguitzell de condicions. En primer lloc, que els països beneficiats duguessin a terme duríssims plans d'ajust. I la més important: que els diners aportats es drenessin de l'economia, mitjançant mesures no convencionals. En realitat, del que es tracta és de traspassar crèdit dels sectors productius de l'economia a l'estat.

Tots dos plans van agradar en un primer moment als mercats. El de Washington permet solucionar d'un sol tret dos dels principals maldecaps de la banca nord-americana. D'una banda, li permet obtenir uns beneficis segurs, derivats de la compra de deute a l'estat i la seva posterior venda a la Reserva Federal, i de l'altra, pot netejar els seus balanços, ja que pot vendre part de les seves hipoteques a l'emissor nord-americà. Així doncs, la Fed aconsegueix complir dos dels seus objectius: que els bancs estiguin sanejats per poder donar crèdit als consumidors i les empreses, i donar diners a l'estat perquè implementi els seus gegantins plans d'estímul. De manera addicional, aconsegueix que el valor del dòlar baixi, amb el consegüent guany de competitivitat dels productes americans. Les borses dels Estats Units es veuran afavorides per la laxitud d'aquestes polítiques monetàries, de manera que en els pròxims mesos veurem fortes pujades en els selectius americans.

En canvi, el BCE, controlat pels falcons del Bundesbank, aposta per controlar la inflació. El seu pla es limita a comprar deute dels estats perifèrics més febles per no deixar-los caure, i descarta de moment cap programa d'estímul.

Tot i que la disciplina fiscal i l'austeritat poden passar factura a l'economia i les borses europees en el curt termini, permetran que les empreses del Vell Continent estiguin més ben situades i menys endeutades de cara a un futur menys immediat.