Arriba la pau de les 'cookies'

La indústria digital i l'administració arriben a un acord per evitar l'abús de privacitat de les webs

Arriba la pau de les 'cookies' Zoom

Les principals associacions d'empreses digitals a Espanya (Adigital, Autocontrol i IAB Spain) han arribat a un acord aquesta setmana amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) pel qual s'establirà un codi de bones pràctiques per als seus associats. Segons aquest acord, entre altres qüestions es requerirà el permís explícit de l'usuari abans d'instal·lar una cookie al seu ordinador quan visiti una determinada pàgina.

L'acord passaria desapercebut si no fos perquè seran 700.000 les pàgines que l'hauran d'acatar; a més a més, hauran de fer-ho en compliment d'una llei que fa un any que està vigent i que prové d'una directiva europea. Es tracta, doncs, de posar fi a una situació de rebel·lia que va començar amb l'aprovació de la norma l'abril del 2012.

Educant l'ordinador

Per comprendre l'enuig corporatiu amb aquesta directiva cal anar a l'origen de les cookies . La seva traducció al català, galetes, fa un paral·lelisme amb el pacte que es fa amb els gossos quan se'ls vol educar: se'ls dóna una galeta i així la pròxima vegada que rebin una ordre identificaran la galeta amb el compliment d'aquella ordre.

No és que les empreses d'internet ens vegin com si fóssim mascotes, però sí que en certa manera intenten educar el nostre ordinador donant-li uns petits programes de manera que la següent vegada que visitem el seu lloc web puguin reconèixer-nos a la primera sense que, per exemple, ens calgui tornar a omplir formularis o posar el nostre nom d'usuari i contrasenya.

Aquests petits programes que ens identifiquen en els llocs web com a vells coneguts són les cookies , i van començar a ser usades pel navegador Netscape a mitjans de la dècada dels 90 del segle passat perquè la navegació fos més còmoda. Des de llavors, les postures sobre la seva aplicació han estat enfrontades.

Privacitat

Un sector de les associacions d'usuaris, identificat amb el dret a la privacitat, sovint les ha vist com un cavall de Troia de les empreses, sobretot de les de publicitat digital, dins dels nostres ordinadors. No obstant això, les cookies no recapten informació confidencial ni la transmeten a altres pàgines -o no haurien de fer, almenys, ja que llavors passarien a ser programes espia-, sinó que guarden les dades que al seu dia vam comunicar a una determinada web.

D'aquesta manera, quan tornem a la pàgina ens deixa accedir-hi directament. La cookie fins i tot pot permetre reprendre una activitat on la vam deixar l'última vegada, o oferir-nos un històric de la nostra navegació pel lloc: quins productes hem comprat, quins tenim en reserva, etc.

Abús de galetes

No hi ha dubte que les cookies han contribuït molt a la comoditat de la navegació web, i han fomentat que visitem tot tipus de serveis i comerços; però també han tingut altres usos més polèmics, que són els que han donat origen a la llei i a la rebel·lia per combatre-les.

Tot i que la normativa del 2012 no busca prohibir l'ús de les cookies, tal com va deixar clar al seu dia la vicepresidenta i comissària europea Neelie Kroes, sí que vol evitar l'abús que aquest tipus de programes cometen de vegades amb la informació de l'usuari.

Publicitat

L'abús de què parla Kroes es refereix al camp de la publicitat. Les dades que guarden són confidencials i no han de sortir de la relació entre l'usuari i el servei que va posar la cookie a l'ordinador. No obstant això, la informació que aporten és valuosa i ajuda els llocs a mesurar la seva importància de cara a les agències de publicitat.

A més a més, de vegades es fan servir estratègies sibil·lines i un mateix lloc web utilitza la informació de les cookies sobre els nostres hàbits per afinar en la seva oferta publicitària, donant-nos la publicitat que creu més adequada d'entre tota la que té contractada. És possible fins i tot que la selecció de la publicitat a oferir-nos la subcontracti a una agència...

L'ús de cookies és sens dubte una activitat que pot millorar la nostra experiència online , evitant publicitat inútil i molesta, com diu en el seu blog el professor de l'Instituto de Empresa Enrique Dans, expert en sistemes d'informació i tecnologia: "Si et dedicaràs a envair la meva privacitat, almenys que sigui per oferir una cosa que m'interessa".

Interessos

Però tant associacions d'usuaris com agències de protecció de dades coincideixen que els mètodes no sempre són del tot transparents i que s'hi barregen interessos econòmics.

Per tant, l'usuari com a mínim ha de poder donar el seu consentiment al negoci que es fa amb les seves dades, tal com especifica la llei.

La indústria, però, fins a la setmana passada sembla que no hi estava tan d'acord. Existeix el temor que l'aplicació de la norma suposi una davallada de la informació que s'utilitza per segmentar la publicitat.